Marc 1:41
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur.
— Marc 1:41, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Alguns manuscrits diuen indignat; en aquest cas, caldria entendre que Jesús s’indigna davant la presència del mal.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (1,40-45):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 9:36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.
- Hebreus 4:15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar.
- Hebreus 2:17 Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble.
- Lluc 7:12-13 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris.
- Marc 5:41 l’agafa per la mà i li diu: — Talità, cum —que vol dir: «T’ho mano: noia, aixeca’t.»
- Marc 6:34 Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament.
- Gènesi 1:3 Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir.
- Marc 4:39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: —Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
- Hebreus 1:3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;
- Salms 33:9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí.