Mateu 10:14
Si no us acullen ni escolten les vostres paraules, sortiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus.
— Mateu 10:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És un signe que expressa el trencament amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels peus per no fer impura la Terra Santa. Vegeu Mc 6,11; Lc 10,10-11; Ac 13,51; Mt 18,6. (Mc 6,11; Lc 10,10-11; Ac 13,51; Mt 18,6)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (10,11-15):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Fets 18:6 Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué: —Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.
- Lluc 10:10-11 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.”
- Nehemies 5:13 A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »—Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »—Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.
- Fets 13:51 Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus i se n’anaren a Iconi.
- Lluc 9:5 I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
- Marc 6:11 Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
- 1 Tessalonicencs 4:8 Per tant, el qui rebutja el nostre ensenyament no rebutja un home, sinó Déu mateix, que us dona el seu Esperit Sant.
- Joan 13:20 En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
- Marc 9:37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
- Mateu 18:5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.
- Mateu 10:40-41 »Qui us acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos.
- Lluc 9:48 i els digué: —Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.