Mateu 12:23
Tota la gent, estupefacta, deia: —¿No deu ser aquest el Fill de David?
— Mateu 12:23, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mt 1,1 nota a; Mt 9,27+. (Mt 1,1; Mt 9,27)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,22-24):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 9:27 Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: —Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
- Mateu 22:42-43 —Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: —De David. Ell els diu: —¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu:
- Joan 4:29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
- Mateu 21:9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
- Joan 7:40-42 Quan van escoltar aquestes paraules, alguns d’entre la gent començaren a dir: —Aquest és realment el Profeta. D’altres deien: —És el Messies. Però uns altres replicaven: —¿És que el Messies ha de venir de Galilea? ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de David i que ha de venir de Betlem, el poble d’on er
- Mateu 15:30-31 Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.
- Mateu 9:33 Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
- Mateu 15:22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.