Mateu 17:15
i li digué: —Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua.
— Mateu 17:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mt 7,21 nota j. (Mt 7,21)
Lit.: llunàtic. Antigament es pensava que l’epilèpsia tenia relació amb les fases de la lluna. Tant en Mc 9,17 com en Lc 9,39 s’atribueix la malaltia a la presència d’un esperit. Aquí (v. 18) el dimoni tan sols apareix en el moment de l’expulsió. (Mc 9,17; Lc 9,39; v. 18)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (17,14-17):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 4:24 La seva anomenada es va escampar per tot Síria. Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava.
- Marc 9:17-18 Un de la gent li respongué: —Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
- Marc 5:22-23 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: —La meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
- Mateu 8:31-32 Els dimonis suplicaven a Jesús: —Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. Ell els digué: —Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua.
- Marc 9:20-22 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: —Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: —Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassi
- Mateu 15:22 Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
- Job 1:10-19 ¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara! Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
- Job 2:7 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus.
- Joan 4:46-47 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.
- Marc 5:4-5 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.
- Lluc 9:38-42 Un de la gent cridà: —Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no