Mateu 17:6
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor.
— Mateu 17:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (17,5-9):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Fets 26:14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: »—Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló.
- 2 Pere 1:18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
- Jutges 13:20 i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra.
- Daniel 8:17 »Es va atansar al lloc on jo estava, i quan arribà, vaig prosternar-me, esglaiat, amb el front a terra. Ell em va dir: »—Has d’entendre, fill d’home, que la visió és per als temps finals.
- Daniel 10:16-17 Però algú que tenia figura d’home em va tocar els llavis; llavors vaig dir a aquell que tenia davant: »—Senyor meu, l’aparició m’ha trasbalsat i no tinc gens de força. Com podré jo, que soc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d’ara no em queden forces i fins em falta l’alè?
- Ezequiel 43:3 Aquesta visió era semblant a la que havia tingut quan vaig anar a la ciutat, abans que fos destruïda, i a la que vaig tenir a la riba del riu Quebar. Aleshores em vaig prosternar amb el front a terra.
- 1 Cròniques 21:16 David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i terra, apuntava contra Jerusalem amb l’espasa desembeinada a la mà. Llavors David i els ancians, vestits amb roba de sac en senyal de dol, es prosternaren amb el front a terra.
- Daniel 10:7-9 Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se. M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. Tan bon punt vaig sentir la veu
- Levític 9:24 De davant el Senyor, va sortir-ne un foc que consumí sobre l’altar el sacrifici de l’holocaust i els greixos dels altres sacrificis. Tot el poble, en veure-ho, va esclatar en crits de goig i es prosternà amb el front a terra.
- Fets 22:7 Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: »—Saule, Saule, per què em persegueixes?
- Jutges 13:22 Després digué a la seva dona: —Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.
- Ezequiel 3:23 Jo vaig sortir a la plana. Allà hi havia la presència gloriosa del Senyor, tal com l’havia vista a la riba del riu Quebar, i em vaig prosternar amb el front a terra.