Mateu 18:25
Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns.
— Mateu 18:25, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (18,23-35):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Nehemies 5:5 I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.”
- 2 Reis 4:1 La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: —El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.
- Lluc 7:42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
- Levític 25:39 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se’t ven, no l’obliguis a fer treballs propis d’un esclau;
- Nehemies 5:8 i els vaig dir: »—Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven.
- Èxode 21:2 »Quan compris un esclau hebreu, tens sis anys perquè et serveixi, però l’any setè deixa’l lliure i que se’n vagi sense pagar res.
- Isaïes 50:1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare.