Mateu 13:3

Referències creuades

• Marc 4:2-9 Ell els ensenyava moltes coses en paràboles. Tot instruint-los deia: —Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que
• Marc 4:13 I afegí: —Si no enteneu aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres?
• Salms 78:2 Els meus llavis es valdran de paràboles, aclariré enigmes del temps antic.
• Mateu 13:53 Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc;
• Marc 4:33 Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
• Mateu 13:34-35 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses amagades des de la creació del món.
• Mateu 13:10-13 Els deixebles s’acostaren i li van preguntar: —Per què els parles en paràboles? Ell els respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això el
• Ezequiel 24:3-14 Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: “Això m’ordena el Senyor Déu: »Posa l’olla al foc, posa-la-hi i tira-hi aigua. Posa-hi els talls, tots els talls més bons: cuixa i espatlla. Omple-la amb els millors ossos. Pren les ovelles més selectes, encén un gran foc sota l’olla, fes-la bullir ben fort, que es
• 2 Samuel 12:1-7 El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: —En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els
• Lluc 8:5-8 —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; el
• Jutges 9:8-20 »Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se un rei i consagrar-lo. I van dir a l’olivera: “Sigues tu la nostra reina!” L’olivera els contestà: “¿Renunciaré al meu oli, que honora Déu i els homes, per gronxar-me sobre els altres arbres?” »Llavors els arbres van dir a la figuera: “Vine, sigues tu la nostra reina!” L
• Salms 49:4 Dels meus llavis sortiran paraules assenyades; del meu cor, pensaments madurats amb saviesa.