Mateu 5:17
»No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
— Mateu 5:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: la Llei i els Profetes. Aquesta expressió equival de fet a tot l’AT en la mesura que aquest té valor normatiu; la Llei designa el Pentateuc, i els Profetes , en un sentit ampli, són tots els altres llibres de l’AT. Vegeu 7,12; Mt 22,40. (Vegeu 7,12; Mt 22,40)
Aquest text no vol dir simplement que en Jesús es compleix tot allò que anunciava l’Escriptura. Tampoc no diu que ell hagi vingut només a perfeccionar la * Llei de Moisès; Jesús ha portat la Llei a la seva significació plena.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (5,17-19):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Romans 10:4 Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
- Lluc 16:17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
- Gàlates 4:4-5 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.
- Romans 8:4 perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit.
- Romans 3:31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!
- Isaïes 42:21 El Senyor, que és bo, s’havia complagut a fer gran i gloriós el seu designi.
- Gàlates 3:17-24 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. Perquè si l’herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d’una promesa que Déu va fer a Abraham el do de l’herència. Per què va arribar, doncs,
- Mateu 7:12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes.
- Salms 40:6-8 Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Quants designis has tingut a favor nostre, Déu incomparable! Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar. Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. Per això et dic: «Aquí em tens. En el llibre hi ha es
- Hebreus 10:3-12 Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Pe
- Colossencs 2:16-17 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist.
- Fets 18:13 i l’acusaven dient: —Aquest individu busca de convèncer la gent d’adorar Déu d’una manera contrària a la Llei.