Qui va ser
El Martirologio Geronimiano els recorda el 23 d'agost, el Romà en canvi, seguint Beda, el 26 del mateix mes i afegeix que van perir durant la persecució de Valeriano, llençats en la cloaca perquè havien ocupat la sepultura de la màrtir Concòrdia; els seus cossos van ser recollits pel presbitero Giustino i sepolti en agro Verano prop de la tomba de sant Llorenç. Aquestes notícies provenen de la llegendària passio Polychronii en què tanmateix es diu que els dos sants van perir en la persecució de Decio i per obra del prefecte Valeriano. Els seus sepulcres eren venerats en el segle VII, però els Itineraris no són concordes en l'indicar-ne la ubicació: la Notitia Ecclesiarum, efectivament, afirma que eren sepolti en una capella a prop i a l'oest de la basílica de sant Llorenç fora dels murs; el de locis en canvi i el Malmesburiense (que no recorda tanmateix Ireneo) afirmen que eren deposats sota l'altar de sant Llorenç. Els primers dos Itineraris, a més, parlen d'una pedra que estava en la capella (Notitia) o fora en el pòrtic (De Locis), que havia servit per llençar Abbondio en el pou i que superstiziosamente «tollent teclejo multi homines nescientes quid faciunt». De les diverses notícies de la passio i dels itineraris s'ha de concloure que ja en el segle VII no se sabia res segur sobre la vida dels dos màrtirs. Ni majors indicacions sap donar-hi el monjo Gottschalk de Limbourg que en el segle XI va compondre en el seu honor dos sermons, dels quals tan sols aprenguem que el cos de Abbondio, sense cap, era conservat en l'església d'aquell monestir, mentre del d'Ireneo no es tenien més fiadors notícies.
Font: santiebeati.it