Qui va ser
† Canterbury, Anglaterra, 9 de gener de 710 sobre Africà de naixement, Adrià era abat de Nerida, en el Napolità, quan el papa sant Vitaliano ho va cridar a ocupar la seu arxiepiscopal de Canterbury, però aquests va rebutjar i va aconsellar de substituir-ho bastant amb Teodoro de Tars, que es va revelar després efectivament un dels més grans arquebisbes de la seu primaziale anglesa. El Pontífex va acceptar, a condició que Adrià acceptés d'acompanyar-ho quin conseller i assistent. Teodoro ho va nomenar aleshores abat de l'antic monestir dels Sants Pere i Paolo, després reintitolato a Sant Agustí. Sota la guia d'Adrià i la influència de Teodoro aquest va esdevenir un dels més importants centres de formació per molts futurs bisbes i va exercitar una notable influència sobre la cristiandat del temps. L'abat Adrià va ser ensenyant per ben quaranta anys. Va morir prop de Canterbury el 9 de gener d'un any imprecisato, potser el 710, venint sepolto en el monestir. Quan el 1091 els treballs de reestructuració van fer posar necessària l'eliminació de nombroses tombes, el seu cos va ser trobat incorrotto i perfumat.
Etimologia: Adrià = natiu d'Adria (Rovigo), del llatí Martirologio Romano: A Canterbury a Anglaterra, sant Adrià, abat: nascut a Àfrica, de Nàpols va assolir Anglaterra i amb la seva rica preparació tant en les lletres sagrades com en aquelles llegues istruì una multitud de deixebles en la ciència de la salvació. Escolta de RadioRai:
Africà de naixement, Sant Adrià era abat de Nerida, en el napolità, quan el papa San Vitaliano ho va cridar a ocupar la seu arxiepiscopal de Canterbury, però aquests va rebutjar havent mort ja en la volta de poc temps ben dues primacies angleses, San Deusdedit i Wighard, i va aconsellar de substituir-ho bastant amb San Teodoro de Tars, que es va revelar després efectivament un dels més grans arquebisbes de la seu primaziale anglesa. El pontífex va acceptar, a pacte tanmateix que Adrià acceptés d'acompanyar-ho quin conseller i assistent. Teodoro ho va nomenar aleshores abat de l'antic monestir dels Sants Pere i Paolo, després reintitolato a Sant Agustí. Sota la guia d'Adrià i la influència de Teodoro aquest va esdevenir ben aviat un dels més importants centres de formació per molts futurs bisbes i va exercitar una notable influència sobre la cristiandat del temps. Matèries d'ensenyament eren el llatí, el grec, el dret romà, la Sagrada Escriptura i els Pares de l'Església. Els estudiants provenien de tota Anglaterra i també de la veïna Irlanda, doncs l'alumne Sant Aldhelm, després primer bisbe de Sherborne, sostenette que la formació impartida en el monestir de Canterbury fos qualitativament millor a qualsevol altra oferta a Irlanda. L'abat Adrià va ser ensenyant per ben quaranta anys. Per fi va morir prop de Canterbury el 9 de gener d'un any imprecisato, potser el 710, i va rebre sepultura en el monestir. Quan el 1091 els treballs de reestructuració van fer posar necessària l'eliminació de nombroses tombes, el cos de Sant Adrià va ser trobat incorrotto i perfumat. Prop de la seva tomba va néixer la fama miraculosa que ho va distingir per segles, cosicchè el seu nom va ser inserit en els calendaris anglesos i després en el Martyrologium Romanum, si encara avui figura en l'aniversari de la mort.
Font: santiebeati.it