Qui va ser
Catània, 235? - 5 de febrer de 251 Va néixer en els primers decennis del segle III a Catània en una rica i noble família de fe cristiana. Cap als 15 anys va voler consagrar-se a Déu. El bisbe de Catània va acollir el seu prec i les va imposar el vel vermell portat de les verges consagrades. El procònsol de Catania Quinziano, va tenir l'ocasió de veure-la, si en va enamorar, i en força de l'edicte de persecució de l'emperador Decio, el va acusar de vilipendio de la religió d'Estat, així doncs va ordenar que la portessin al Palau pretorio. Les temptatives de seducció per part del procònsol no van tenir cap resultat. Furiós, l'home imbastì un procés en contra d'ella. Interrogada i torturada Agata resistia en la seva fe: Quinziano al súmmum del furore les va fer també arrencar o tallar els sins amb enormes tenaglie. Però la jove, després d'una visió, va haver guarit. Va ser ordenat aleshores que fos cremada, però un fort sisme va evitar l'execució. El procònsol va fer treure Agata de la brasa i la va fer reportar agonitzant en cel·la, on va morir alguna hora després. Era el 251.
Patronato: Bombers, Catània, República de San Marino Etimologia: Agata = bona, virtuosa, del grec Emblema: Giglio, Palma, Pinces, Sins (a sobre d'un plat) Martirologio Romano: Memòria de santa Agata, verge i màrtir, que a Catània, encara donzella, en el imperversare de la persecució va conservar en el martiri illibato el cos i íntegra la fe, oferint la seva testimoni per Cristo Signore. Escolta de RadioVaticana:
Sant'Agata que el seu nom en grec Agathé, significava bona, va ser martiritzada cap a mitjans del segle III, alguns reperti arqueològics datats pocs decennis de la mort, passada segons la tradició el 5 de febrer de 251, testimonien el seu antiquíssim culte. Agata va néixer en els primers decennis del segle III (235?) a Catània; Sicília, com el sencer immens Imperi Romano era subjecta en aquells temps a les persecucions contra els cristians, que havien començat, sigui pures ocasionalment, al voltant del 40 dC amb Nerone, per prosseguir més intenses en el segle II, justificades per una llei que prohibia el culte cristià. En el segle III, l'edicte de l'emperador Septimi Sever, va establir que els cristians podien ser denunciats abans a les autoritats i després convidats a abjurar en públic la seva nova fe. Si aquests acceptaven de retornar al paganisme, rebien un certificat (libellum), que confirmava la seva pertinença a la religió pagana, en cas contrari si aquests rebutjaven de sacrificar als uns, eren abans torturats i després vaig matar. Era un sistema despietat i calculat, perquè l'emperador tendia a fer més apostati possible que màrtirs, els quals eren considerats més perillosos que els cristians vius. El 249 l'emperador Decio, vist el difondre's tanmateix del cristianisme, va ser encara més dràstic; tots els cristians denunciats o no, havien de ser investigats automàticament per les autoritats locals, aturats, torturats i després vaig matar. En aquell període Catània era una ciutat florescent i benestant, posada en òptima posició geogràfica; el seu gran port, constituïa un vivaç punt d'intercanvi comercial i cultural del sencer Mediterrani. I com per totes les ciutats de l'Imperi Romano, també Catània tenia un procònsol o governador, que representava el poder decentrato de l'imperi, ja massa vast; el seu nom era Quinziano, home brusc, superb i prepotent i envoltat per una cort nombrosa, amb els familiars, un nombre enorme d'esclaus i amb els guàrdies imperials, vivia en el ric palau Pretorio amb annexos altres edificis, en què es duien a terme totes les activitats públiques de la ciutat. Segons la ‘Passio Sanctae Agathae’ datada la segona meitat del segle V i de què existeixen tres traduccions, una llatina i dues gregues, Agata pertanyia a una rica i noble família catanese, el pare Rao i la mare Apolla, propietaris de cases i terrenys conreats, sigui a ciutat que en els voltants, sent cristians, van educar Agata segons la seva religió. Crescuda en la seva fanciullezza i adolescència en bellesa, candore i puresa virginal, sin de petita va sentir en el seu cor el desig de pertànyer totalment a Crist i quan va arribar sobre els 15 anys, va sentir que havia arribat el moment de consagrar-se a Déu. En els primers temps del cristianisme les verges consagrades, amb el seu nou estil de vida, constituïen una irrupció del diví en un món encara pagà i en disfacimento. El bisbe de Catània va acollir el seu prec i durant una cerimònia oficial anomenada ‘velatio’, les va imposar el ‘flammeum’, és a dir el vel vermell portat de les verges consagrades. En el mosaic de S. Apollinare Nou a Ravenna del segle VI, és representada amb la túnica llarga, dalmatica i estola a tracolla, vestimenta que deixa suposar que hagués esdevingut diaconessa. El procònsol de Catania Quinziano, va tenir l'ocasió de veure-la i si en incapricciò, i en força de l'edicte de persecució de l'emperador Decio, el va acusar de vilipendio de la religió d'Estat, acusació comuna a tots els cristians, així doncs va ordenar que la capturessin i la conduïssin al Palau Pretorio. Aquí subentrano diverses tradicions populars, que indiquen Agata que escapa per no fer-se aturar i es refugia en llocs indicats per la tradició, en una contrada poc distant de Catània, Galermo, o bé a Malta, o bé a Palerm; però tanmateix ella és capturada i conduïda per Quinziano. El procònsol quan la veu davant és conquerit per la seva bellesa i una passió ardent es impadronisce d'ell, però les seves temptatives de seducció no van a port, per la resistència deté de la jove Agata. Ell aleshores posa en acte un programa de reeducació de la noia confiant-la a una cortesana de fàcils costums de nom Afrodisia, perquè la fes posar més disponible. Va transcórrer un mes, sotmesa a temptacions immorals de cada gènere, amb festins, diversions osceni, banquets; però ella va resistir indomita en el protegir la seva virginitat consagrada al seu Espòs celeste, al qual va voler quedar fidel a cada
Font: santiebeati.it