Qui va ser
† 5 de febrer de 1005/1006 A lbuino va néixer en la primera meitat del segle X d'una noble família carinziana. Va estudiar a Bressanone i després va entrar en el clergat. Va ser triat bisbe de Bressanone al voltant del 975. Durant el seu episcopat, Bressanone va prosperar i Albuino va adquirir molts béns per la diòcesi. A ell s'atribueix també el trasllat de la seu episcopal de Sabiona a Bressanone. Albuino va morir a Bressanone el 5 de febrer de 1005-1006.
Sants INGENUINO i ALBUINO, bisbes de Sabiona-Bressanone. Per bé que viscuts a més de tres segles de distància la un de l'altre, des dels darrers anys del segle XII la seva memòria és celebrada juntament amb el 5 de febrer, dies natalis de Albuino; al mateix dia són recordats en el Martirologio Romano, però amb els noms, respectivament, de Genuí i Albino. Ingenuino és el primer bisbe històricament documentat de la diòcesi de Sabiona, i va viure al temps de sant Gregori Magno. Cap al 590 va participar en el sínode de Meran juntament amb altres bisbes del patriarcat d'Aquileia, i l'any següent va subscriure la lletra cismàtica a l'emperador Maurizio contra la condemna dels Tres Capítols. Sembla en canvi que Ingenuino, com els seus col·legues, fosses en bona fe, del moment que seguia la conducta del seu patriarca. Durant el seu govern, Sabiona va ser envaïda pels Longobards arians i dels Bajuvari pagans que van aconseguir agafar la rocca i van devastar la catedral. Ingenuino va haver de fugir de la ciutat i va trobar refugi en un primer moment prop del bisbe Xai de Trento i després prop de Severo d'Aquileia. Sembla que més trigui hagi retornat a Sabiona on va morir cap al 605. Les més antigues notícies del seu culte sobresurten al segle X i al començament del segle XI a ell era dedicada, juntament amb sant Cassiano, l'església de Sabiona. Al final del mateix segle les seves relíquies van ser portades a Bressanone. Albuino , descendent de la noble família dels Ariboni, molt potent i difosa a la Caríntia, va néixer en la primera meitat del segle X del marcgravi Albuino i de Ildegarda. De jove va freqüentar els col·legis de la catedral de Bressanone, va entrar entre el clergat i va esdevenir bisbe de la ciutat cap al 975. Durant el seu govern va adquirir molts béns donats sigui a la seva família sigui dels emperadors Otó II i Enric II, de què Albuino era molt amic. A ell s'atribueix el trasllat de la seu episcopal de Sabiona a Bressanone i la traslazione de les relíquies de Ingenuino. Va morir el 5 de febrer de 1005-1006, després d'aproximadament tempta anys d'episcopat. Al final del segle XI era venerat ja com a sant i associat a Ingenuino; el beat Artmanno va reunir les relíquies d'ambdós sota les mateixes àrees, i d'aquell temps els seus noms van ser inserits juntament amb el 5 de febrer, en calendaris i martirologi, mentre el seu culte s'estenia en les diòcesis de Trento, Frisinga i Eichstaett. Les relíquies dels dos sants són conservades sobre l'altar de sant Cassiano en la basílica de Bressanone, mentre els caps són custodiades en dos reliquiaris de plata, de què particularment artístic el de Ingenuino, obra del mestre Enrico de Bressanone, del 1504. Aquests són invocats especialment en temps de sequera. Iconografia Les més antigues representacions artístiques dels dos sants sobresurten al 1350 sobre i es troben en l'església de sant Joan de Bressanone i en el proper claustre. Un fresc del segle XV, en el Museu diocesà, els reprodueix juntament amb sant Cassiano i el beat Artmanno; en el mateix Museu es conserven dos busts de fusta del 1490 atribuïts a Hans Klocker: el de Albuino és sense atributs específics, mentre en el de Ingenuino el sant és amb un carràs de raïm ja que, segons la tradició, ell hauria introduït el conreu del caragol en la vall del Isarco. Les seves imatges són reproduïdes encara en el grandiós fresc de la catedral de Bressanone, obra de Paolo Troger i obra mestra del barroc alemany del 1750, i en el de l'església del Seminari major, pintat per a. Zeiler el 1764.
Font: santiebeati.it