Qui va ser
Zamora, Espanya, 1360 - Còrdova, Espanya, 19 de febrer de 1430 El 1368 va entrar en el convent de s. Paolo a Còrdova. Llicenciat a Salamanca, va ser en un primer temps destinat a ensenyar Sagrada Escriptura, però les seves extraordinàries capacitats es van revelar quan l'obediència li va confiar el ministeri de la predicació. Va ser emulo del seu confrare s. Vincenzo Ferreri i amb ell va contribuir a sostreure seguidors a l'antipapa Benet XIII. Va renovar amb l'ardent paraula i amb l'exemple de vida austera Andalusia. Retornat d'un viatge a Terra Santa, difoses la devoció a alguns episodis de la Passió: va ser així entre els iniziatori del Carrer Crucis. Va fundar prop de Còrdova el cèlebre convent de s. Domingo de Scala Coeli, centro propulsor de la reforma dominicana a Espanya.
Martirologio Romano: A Córdova a Andalusia a Espanya, commemoració del beat Alvaro, sacerdot de l'Orde dels Predicadors, insigne per la predicació i la contemplació de la Passió de Crist.
Alvaro de Còrdova, com afirmen antics històrics, va pertànyer a la noble família Cardona. Ell va prendre l'hàbit dominicà en tenera edat, en el Convent de S. Paolo a Còrdova en l'any 1368. Va ser famós i ardent predicador i amb els exemples i amb les obres va contribuir a la reforma de l'Orde inaugurada pel Beato Raimondo de Càpua i dels seus deixebles. De tornada d'una pelegrinació feta a Terra Santa, va reportar esculpit en el cor la dolorosa senda del Calvari recorregut pel Salvatore. Desitjós de viure una existència solitària i perfecta, on poder temprare l'esperit per un més proficuo apostolato, amb el favor del Rei, Don Joan II de Castella, de què era confessore, va poder fundar a tres milles de Còrdova el famós i observant Convent de S. Domenico Scala Coeli, on va disposar diversos oradors que reproduïen el carrer dolorós, d'ell venerada a Jerusalem. Aquesta sagrada representació va ser imitada per altres Convents, donant origen a la devoció tan bonica del Carrer Crucis, tan cara a la pietat cristiana. A la nit es portava en genoll a una cova molt distant del Convent on, a imitació del Sant Pare Domenico, pregava i es flagel·lava. Aquesta cova va esdevenir després meta de pelegrinacions per part dels fidels. Va tenir el do de la profecia i va operar miracles. Va morir el 19 de febrer del 1430, venint sepolto en el convent d'ell fundat. Papa Benet XIV el 22 de setembre de 1741 ha aprovat el culte.
Font: santiebeati.it