Qui va ser
Brussel·les, 1180/1181 - La Chambre, 19 de febrer de 1260 T eologo i bisbe catòlic belga. Es va distingir pel seu zelo en la reforma dels costums dels fidels i del clergat, i per la seva defensa dels drets de l'Església, que li va valer les persecucions dels potents. El 1231 va ser nomenat bisbe de Lausana, però va ser obligat a dimitir-se el 1239 a causa de les amenaces de l'emperador Frederic II. Es va retirar així doncs a la Chambre, on va morir el 1260. Va ser beatificat el 1702 per l'Orde cistercenc.
Etimologia: Bonifacio = que té bona fortuna, del llatí Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A LA Chambre als voltants de Brussel·les en el Brabante, en l'actual Bèlgica, deposició del beat Bonifacio, ja bisbe de Lausana, que va conduir vida ascètica entre els monjos cistercencs del lloc.
Nascut a Brussel·les el 1181, o el 1182, Bonifacio, del 1222 al 1229 va ensenyar teologia a la universitat de París, prop de la qual s'havia llicenciat en la mateixa disciplina. Després de la vaga dels seus alumnes, que protestaven per què alguns d'ells havien estat assassinats per la policia, Bonifacio va abandonar París i es va portar a Colònia per ensenyar-vos encara teologia. L'11 de març de 1231 va ser nomenat bisbe de Lausana, i el zelo d'ell posat en la reforma dels costums dels fidels i del clergat, però, especialment, la fortalesa amb què va defensar els drets de l'Església li van valer les persecucions dels potents. L'emperador Frederic II va enviar soldats a Lausana amb l'orde de matar-ho i el beat, ferit, es va salvar miraculosament. Gonsiderando, tanmateix, que no podia més treballar amb fruit, el 15 de juliol de 1239 va renunciar a la diòcesi i es va retirar a la Chambre, prop de Brussel·les, fungendo de capellà en un monestir de monges cistercenques. No resulta, tanmateix que Bonifacio hagi entrat en l'Orde. El 1245 preses parteix al concili de Lió i el 19 de febrer de 1260 va morir a la Chambre. El seu culte va ser reconegut el 1702 en l'Orde cistercenc, que en celebra la festa el dia aniversari de la mort. Una confraria, erigida en el seu honor a la Chambre, va tenir de les indulgenze el 1851, mentre les relíquies, ja a Brussel·les, el 1935 van ser transportades a la Chambre.
Font: santiebeati.it