Qui va ser
m. 249-251 Anastasia, de stirpe romana, va viure sota els emperadors Decio i Valeriano, sent Governador Probo. Mentre era governador Probo. Mentre era Encara jove, va transcórrer un cert temps en monestir. Havent-hi confessat Crist amb ardire, va ser percossa en rostre i tendida sobre carbons ardents, va venir garrotada amb vergues i appesa a una fusta, estreta amb mangani i perforada amb uncini a cuti; appesa, és lacerada en tot el cos i fregiata en el si, les van haver arrencat l'ungla de les mans i mutilada dels peus. Va ser privada de la llengua i arrabassada de les dents i per fi les va ser tallada el cap.
Santa Anastasia la romana no ha de ser confosa amb la més nota santa Anastasia de Sirmio commemorada en els Sinassari bizantins el 22 de desembre i en els martirologi llatins el 25 del mateix mes i que en la tradició grega agafa el títol de farmacolitria és a dir aquella que apresta medicines (als cristians que es trobaven en presó). La nostra santa pertany a la categoria de les osiomartiri és a dir de les monges (Ή όσια=santa monja) i màrtirs. Per bé que no existissin monestirs masculins i femenins cosi com avui nosaltres els trobem amb tipicon, (la regla en la tradició oriental), i monestir complet en totes les seves parts; és tanmateix veritable que sin del segle II existien petites comunitats de verges consagrades a Déu. Aquests s'ocupaven del servei de l'església local, ens ho testimonia sant Atanasio en la vida de sant Antonio el gran i el mateix sant Ignazio d'Antioquia (o pseudo) en l'epístola als Filippesi on diu: saludo les comunitats de les sagrades verges. Les verges consagrades a Déu embolicades vivien en les seves cases i es reunien junts per moments de pregària o per decidir com absoldre a les necessitats de l'Església local sobretot l'assistència als pobres a les vídues i als orfes. La passio hi ha arribat a la revisió del Metafraste però tenim també una edició en Italià del 1500 en el volum HISTÒRIA DE LES SANTES VERGES ROMANES d'Antonio Gallonio Romano, capellà de la congregació de l'Oratori. La qual cosa demostra com santa Anastasia la romana era venerada i coneguda també per l'Església llatina. El conte que en fa Antonio Galloro és d'una gran elegància i raffinatezza espiritual, aquí com en descriu l'entrada en monestir: Havent-hi complert els 20 anys va abandonar els seus pares i els altres parents i les riqueses terrenes i estimulada pels pungents estímuls del amor diví, voluntàriament es va tancar en un monestir en el qual va ser istruita d'una santa monja de nom Sofia sobre les coses espirituals donant en poquíssim temps un clar signe de la seva santedat futura. . Segons la Passio va ser ella Soffia a infondre coratge a la ventenne Anastasia en l'afrontar el martiri. Durant el procés el jutge Probo després d'haver-la mostrada despullada davant de l'entera ciutat de Roma, per humiliar-la, promet riqueses a la màrtir si abjura la fe en Crist. Aquí les paraules de resposta d'Anastasia: O Probo el meu bé, les meves riqueses i la meva vida són Crist i el sofrir la mort pel seu amor i per mi alguna cosa de més preciós que la mateixa vida, a tal motiu et faig saber que n'oro n'argento en qualsevol altra cosa del món és per mi què contenta. Efectivament només Crist em fa posar feliç i només Lui i la seva dolça companyia és la meva veritable alegria de la qual revestida de glòria espero eternament gaudir. Aquí perquè no reputo turmenti el foc, les espases, el ferro, el slogamento de les membres, les ferides, les battiture, i tots els instruments inventats per vosaltres per turmentar els servidors del Senyor però els considero, en canvi, coses de summe diletto, i agradar fixant els meus ulls només en ell i desitjant, per mostrar-li algun signe de l'amor que li porto, no una però mil morts si fos possible patir per ell. Per tant no mostrar de tenir compassió de la meva bellesa que de seguida com una flor del camp sfiorisce, però comença a fer en contra de mi tot això que pots ja que no sacrificaré giammai a aquells teus déus de pedra i de fusta”. Santa Anastasia patirà diversos turmentes comprès l'estrip de la llengua en fi morirà decapitada. El seu cos va quedar insepolto per alguns dies fins que la mateixa Sofia el ricompose i ho va enterrar a Roma. Sobre el seu sepulcre hi va haver un susseguirsi de miracles per què en va créixer la veneració. El cos de santa Anastasia és custodiat avui en una petita església en el monestir de Grigoriu al mont Athos prop del Katolikon (l'església principal del monestir) és veneratissima de tots els monjos Athoniti i meta de contínues pelegrinacions per part dels fidels ortodoxos a causa dels continus miracles i gràcies que concedeix sobretot als malalts. Nous monestirs són a ella dedicats a Grècia el més famós és aquell veí el poblet de Rethimnòs on es venera una icona taumatúrgica i una seva santa relíquia però les seves icones es troben en gairebé totes les esglésies de Grècia pel profund amor de la gent per ella.
Font: santiebeati.it