Qui va ser
Nàpols, 19 d'octubre de 1791 - 29 d'octubre de 1860 Gaetano Errico va néixer a Secondigliano, avui barri de Nàpols, el 19 d'octubre de 1791, fill d'un humil maccaronaro i tercer de nou germans. Va començar de seguida a treballar però ben aviat va entrar en Seminari (tots els dies va haver de recórrer un tragitto de 16 quilòmetres i viceversa per assolir-ho) i es va dedicar completament a l'ajuda als pobres, als malalts i als presidiaris. Va ser sobretot un confessore, a totes les hores del dia i de la nit, i un predicador instancabile. Però va ser també un investigat conseller espiritual, apreciat pels bisbes de Nàpols i del rei Ferran. Va fundar, el 1833, la congregació dels «Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria». Molt dedicat a la pregària, sovint transcorria l'entera nit en adoració davant del Santíssim Sagrament. Ha estat canonitzat per Benet XVI el 12 d'octubre de 2008, en plaça San Pietro a Roma. Les seves restes mortals són venerats en el Santuari de l'Afligida, annexionat a la Casa mare de la seva congregació, en carrer Dante Alighieri 2 a Secondigliano-Nàpols.
Martirologio Romano: A Secondigliano prop de Nàpols, beat Gaetano Errico, sacerdot, que va promoure amb compromís els retirs espirituals i la contemplació del Eucaristia com a instruments per apropar les ànimes a Crist i a tal fi va fundar els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Carreteres difícils les de Secondigliano, a les portes de Nàpols; no només al dia d'avui, però ja fa dos segles: misèria moral i material, violència, malalties incurables. Entre tot això, cada diumenge, perfectament al seu àgio, es mou un seminarista, armat només d'un crucifix, de tanta paciència i d'una infinita caritat. Nascut el 1791, Gaetano no ha volgut fer el maccaronaro com a papà, perquè té al capdavant el clau fix de fer-se capellà. Donat la denegació per part dels Caputxins i dels Redentoristi, perquè massa jove, a 16 anys amb prou feines complerts, es pressenti directament en el seminari diocesà de Nàpols. A casa, on hi ha ben deu fills de criar, els negocis no han d'anar realment a gonfie veles, si els pares no són en grau de pagar-li la recta i així ha d'adaptar-se a freqüentar el col·legi d'extern, sgambettando cada dia per vuit quilòmetres, amb el bell i el lleig temps, arribant a casa encara en temps per donar una mà a papà en el laboratori de maccheroni o a mama en la tessitura de la felpa o al rector en parròquia. El temps lliure del dijous ho passa a l'hospital dels Incurables de Nàpols, on a més d'un somriure o un humil servei, passada als malalts petits regales, fruit de les seves privacions i dels seus estalvis, mentre de diumenge va per les carreteres de Secondigliano a recollir els nois per ensenyar-los una mica de catechismo. No canvia estil si més no a 24 anys, quan és ordenat capellà: mestre elemental a temps ple, però en els scampoli quotidians de temps, al dijous i al diumenge sempre en moviment, per les carreteres, en les bettole, en els crocicchi, per fer saber a cada que Déu estima tots. I ho fa a mode seu: predicant, catechizzando, confessant, assistint materialment i espiritualment els freturosos, exercitant la caritat també quan això significa treure's el pa de boca o regalar la camisa que té porto. Vida ordinària d'un capellà extraordinàriament compromès i assedegat d'ànimes. Alguna cosa de nou es verifica en ell tres anys després del ordinazione: mentre és en pregària a Pagani, en la casa dels Redentoristi, és el mateix sant Alfons Maria de’ Liguori a anunciar-li en visió la fundació d'una nova congregació. Quant don Gaetano se senti portat per una similar missió o bé quant se senti horroritzat pel dibuix de Déu a sobre d'ell, no és donat saber. El que se sap és el “signe” que sant Alfons li promet: la construcció d'una església dedicada a la Mare de Déu Afligida, projecte avversato, contestat, obstaculitzat en mil modes. Seran necessaris 12 anys, però l'església és construïda amb, a prop, dos humils stanzette com a seu de la nova congregació. Que ve, a sobre, com l'església, malgrat les dificultats i els bastons entre les rodes que algun es pressa de posar, exactament com en la visió havia estat predit. Don Gaetano dedica la Congregació als Sagrats Cors de Jesús i de Maria i les transmet la seva passió per les ànimes i pels cossos, d'assolir, aquí com en terra de missió, amb la catechesi, les missions al poble i l'administració dels sagraments, però també amb una premurosa atenció a les necessitats materials i espirituals que a l'home fan posar difícil la vida. Si ja quan era adolescent i scarpinava de Secondigliano a Nàpols per anar a seminari d'ell es deia «passa sant Gaetano», en la maduresa és envoltat per una sempre més consistent fama de santedat. Són centenars i centenars els “florets” que parlen de curacions prodigioses, de prediccions adverades, de gra multiplicat, de patates fetes posar de sobte grans i saporite; i tot per la intercessió d'aquell capellà que es divideix entre el confessional (on passa la gran part de la jornada), el llit dels moribunds i les cases dels freturosos, mentre les hores lliures han transcorregut en pregària, inginocchiato sobre el paviment, signat per dos clotets en correspondència dels seus genolls, tant és perllongat el seu col·loqui amb Déu. «‘O Superior», com de tots és anomenat, mor el 29 d'octubre de 1860, a 69 anys. Beatificat per Joan Pau II el 14 d'abril de 2002, don Gaetano Errico ha estat canonitzat per papa Benet XVI el 12 d'octubre de 2008.
Font: santiebeati.it