Qui va ser
Damasc, 660 sobre – Lesbo, 740 Va néixer a Damasc el 660, però va ser monjo i membre del clergat de Jerusalem. Va ser enviat a Constantinoble on va ser diaca i va rebre diversos encàrrecs. El 700 ca. va ser triat bisbe de Gortina, metròpoli de l'illa de Creta. Va morir a Erisso, a l'illa de Lesbo, el 4 de juliol de 740. Va ser orador i poeta. Scrise homilies i panegírics i es va distingir també com a autor d'himnes, de què componia també la melodia. Va escriure també de teologia mariana. Martirologio Romano: A Eresso a l'illa de Lesbo, trànsit de santa Andrea de Creta, bisbe de Górtina, que amb pregàries, himnes i cantici de refinada factura va cantar les lloances de Déu i va exaltar la Verge Mare de Déu immaculat i assumida en cel.
Santa Andrea va néixer a Damasc el 660 aproximadament, és a dir cap a mitjans del segle VII. A l'edat de quinze anys, assolida Jerusalem, va decidir entrar en el monestir de San Saba i del Sant Sepulcre. Teodoro, patriarca de Jerusalem, el 685 ho va enviar quin el seu delegat a l'HI concilio ecumènic (conegut com Costantinopolitano III) per recolzar la condemna del monotelismo, teoria herètica que sostenia l'única voluntat divina de Crist. Durant l'estada en la capital imperial Andrea va rebre el ordinazione diagonal i li va haver confiat la gestió d'un orfenat i d'un ospizio per ancians. No va passar molt temps que potser ja en l'any 700 aproximadament va ser triat a la càrrega episcopal prop de Gortina, seu arxiepiscopal metropolitana de l'illa de Creta. El 711 ascensions al tron Filippico Bardane, que va convocar un sínode per tractar de tombar el responso del sínode precedent i instaurar el monoteisme com religió oficial de l'imperi. També Andrea va participar en tal sínode i per un breu temps va arribar fins i tot a reconèixer-ne els decrets herètics, però finalment Bardane va ser caçat després i al patriarca de Constantinoble no va restar que ritrattare per inscrit al papa, excusant-se també a nom d'aquells que havien participat en l'il·legítim sínode. Andrea va ser cèlebre com a predicador i compositor d'himnes sagrats. Se són tramandati ben una cinquantina de sermons a ell atribuïts i la tradició li ha atribuït arbitràriament la introducció del tipus d'himne conegut com “Kanon”, típic de la litúrgia bizantina. En realitat és tanmateix veritable que en va escriure de totes maneres molts, alguns dels quals cantats encara avui, notables per l'originalitat de la seva forma mètrica i musical. Entre d'aquests rifulge allò dit “gran kanon”, de caràcter quaresimale i format per duecentocinquanta estrofes. Les seves homilies es van revelar importants pel desenvolupament de la devoció mariana: va exaltar efectivament la Verge Mare de Déu com Immaculada i Assunta en Cel, prefigurant així les definicions dogmàtiques dels papes Pius IX i Pius XII passades en els segles XIX i XX. Santa Andrea de Creta va morir a l'illa de Lesbo el 740 i el Martyrologium Romanum ho commemora al 4 de juliol. No és de confondre amb un seu homònim cretenc, dit tanmateix “el Calibita”, martiritzat el 766 i celebrat al 20 d'octubre. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-01-07
Font: santiebeati.it