Qui va ser
Roma, 16 d'octubre de 1948 – Nàpols, 27 de març de 1961 Angela Iacobellis va néixer a Roma el 16 d'octubre de 1948. A cinc anys es va traslladar a Nàpols amb la família. Amb el passar dels anys, va desenvolupar un notable equilibri entre la vida ordinària i les realitats religioses, de què se sentia fortament atreta. Mentre freqüentava el segon semestre de la primera mitjana, es va posar malalt de leucèmia. Els familiars no van voler fer-les saber res, però ella va intuir igualment la pròpia condició. Pelegrina a Lourdes, a Pompei, a Roma i a San Giovanni Rotondo, va aprendre a oferir el patiment al Senyor, intentant de ser contenta per no fer preocupar els seus familiars. Va morir a Nàpols el 27 de març de 1961, a dotze anys, cinc mesos i onze dies. El procés diocesà per la seva causa de beatificació i canonització s'ha dut a terme a Nàpols des del 14 d'octubre de 1991 a l'11 d'octubre de 1993. Des del 21 de novembre de 1997 les seves restes mortals descansen en l'església de Sant Joan dels Florentins a Nàpols, en Piazza dels Artistes, en la primera capella a la dreta de l'entrada principal.
Angela Iacobellis va néixer a Roma el 16 d'octubre de 1948, filla de Francesco Iacobellis i de la seva dona Matilde, que havien tingut ja un altre fill, Domenico. Va ser batejada el 31 d'octubre en la basílica de San Pietro, amb els noms d'Angela Maria Teresa Ida: el primer havia estat triat pels pares, molt devots a santa Angela Merici. Ja quan era molt petita, el patiment es affacciò en la seva vida: un flemmone a la clavícula dreta, amb les relatives cures i picades dels metges pel sondeig, la va fer sofrir enormement, reduint-la a l'extrem de la resistència. Va rebre la Primera Comunió i la Cresima el 29 de juny de 1955 a Nàpols, on la família s'havia transferit quan Angela tenia cinc anys. De la testimoni dels pares, de la tia Ada i de quants l'han coneguda, emergeix el retrat d'una nena que, a mesura que creixia, augmentava sempre més la seva fe i l'amor a Jesús Eucaristia. Conscient del gran misteri del Sagrament, abraçava i besava els seus familiars que tornaven de la Messa, perquè deia que per ella era com abraçar Jesús. Cosa rara per la seva edat, tenia un gran equilibri espiritual, religiós, cristià. Llegia l'Evangeli i preferia la representació del Sant Rosario. Era habitual dir: «Cal donar el primer lloc a Déu». Les metes obligatòries de les seves vacances d'estiu eren les basíliques de San Francesco i de Santa Chiara a Assisi, sants per què tenia una particular simpatia. Freqüentava el Protomonastero de Santa Chiara: va estrènyer amistat amb les monges, en particular amb la badessa, mare Imelda. Angela era molt intel·ligent, també no sent una nena prodigi. Per la resta, era normalíssima en els seus afectes familiars, en el col·legi, amb les companyes, en els jocs, en les diversions de la seva edat. Estimava molt dibuixar i realitzar caricatures dels seus parents. Els seus programes televisius preferits eren els en què compareixia Ratolí Gigio. A 11 anys se les va manifestar la leucèmia. Va ser tinguda a l'obscur per molt temps de la gravetat del mal, però ella amb serenità i optimisme, confortant els altres, va acceptar les cures. Quan va entendre que no hauria guarit més, no es va afligir. Sense rebel·lar-se, va acceptar conscientment la voluntat de Déu, expressant tota la seva joia i la seva generositat en la pregària i en el col·loqui íntim i senzill amb el Senyor. En un dels períodes en què estava millor, va ser portada a San Giovanni Rotondo, perquè trobés pare Pio de Pietrelcina. El futur Santo va escoltar la seva confessió i el va encoratjar a complir bé la voluntat de Déu. De llavors ençà, Angela va començar a escriure-li cada deu dies, signant-se la seva «filla espiritual». Va escriure també a mare Speranza de Jesús (beatificada el 2013), declarant que oferia totes els seus patiments al Senyor. La malaltia, que avançava inexorable, la va fer destacar gens a la vegada de tots les típiques actituds de la seva edat. La fase final va ser straziante pels seus familiars: es passava d'una anàlisi clínica a l'altra, d'una transfusió a l'altra. Una oclusió intestinal va complicar definitivament la prognosi. El subministrament d'oxigen no va millorar la situació: cap a les deu del matí del 27 de març de 1961, aquell any dilluns de la Setmana Santa, Angela va morir. Tenia dotze anys, cinc mesos i onze dies. Mare Imelda va quedar llargament en contacte epistolare amb els seus pares, per consolar-los. Després de nombroses senyalitzacions de persones, que per la seva intercessió afirmaven d'haver rebut gràcies i favors, la fama de santedat d'Angela s'ha desaparegut en tota Itàlia. Per aquesta raó, la diòcesi de Nàpols ha requerit l'obertura de la seva causa de beatificació i canonització. L'11 de juny del 1991, la Santa Seu ha concedit el res osta per l'obertura del procés diocesà, dut a terme a Nàpols des del 14 d'octubre de 1991 a l'11 d'octubre de 1993. El 21 de novembre de 1997 les restes mortals d'Angela han estat traslati de la capella de família en el fossar molt nou de Poggioreale a Nàpols a l'església de Sant Joan dels Florentins de la mateixa ciutat. Per carrer del lligam de la nena amb l'espiritualitat franciscana, en un primer temps s'havia pensat de traslarli en l'església de Santa Chiara, però el seu pare es va oposar: no volia que fossin col·locats sota el paviment. El 12 de febrer de 2019, segons les normes previstes per les causes de beatificació i canonització, s'ha constituït un nou Comitè promotor de la causa d'Angela. Ha estat així doncs nomenat un nou postulatore, en la persona de pare Giuseppe Guerra, de la Congregació de la Missió. Entre les nombroses attestazioni de gràcies singulars atribuïdes a la intercessió d'Angela ha estat seleccionada, com suposat miracle d'examinar per obtenir la seva beatificació, aquella rebuda per Gaetano Massimino. El 1999 treballava a Alemanya, prop d'una fàbrica de paper. Un dia, per haver ajudat un col·lega, es incastrò amb el peu en el ingranaggio d'una gruixuda màquina, que els squarciò un peu. Va afrontar nombroses operacions quirúrgiques,
Font: santiebeati.it