Qui va ser
Acri, Cosenza, 19 d'octubre de 1669 - 30 d'octubre de 1739 Lucantonio Falcone va néixer a Acre (Cosenza) el 19 d'octubre de 1669. La seva família, molt religiosa, no va contrastar la seva entrada entre els Caputxins, passat a dinou anys; en canvi, pocs mesos després, el jove va deixar el convent, en presa als dubtes. Va obtenir de ser readmès, però va sortir novament: si la primera vegada va ser per què pensava d'haver-se de casar, la segona va ser per què no es considerava digne de la vocació. Per fi va tornar per una tercera i definitiva vegada: amb la professió religiosa, va canviar nom en entre Angelo i va esdevenir sacerdot el 1700. Segons els seus biògrafs, va ser àngel de nom i de fet: la seva predicació, improntata al llenguatge senzill dels popolani del Regne de Nàpols, era convincent al parell de les curacions miraculoses atribuïdes a la seva intercessió. Objecte de vessazioni diabòliques, reaccionava amb les armes de la penitenza, però també d'un formidable humor. Va morir a Acre el 30 d'octubre de 1739 i va ser beatificat el 18 de desembre de 1825. La seva canonització ha estat fixada a diumenge 15 d'octubre de 2017. Les seves restes mortals són venerats a Acre, en la basílica a ell dedicada.
Martirologio Romano: A Acre a Calàbria, beat Angelo, sacerdot de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, que, recorrent instancabilmente el regne de Nàpols, va predicar la paraula de Déu amb un llenguatge adapto als senzills.
Era el 19 d'octubre de 1669 quan a Acre, a província de Cosenza, naixia Lucantonio Falcone. Pobres els seus pares, però rics de virtuts cristianes. Singular, al contrari potser única, en la història dels religiosos, va ser la seva vocació. A divuit anys va demanar i va obtenir de fer-se frare caputxí, però oprimit per dubtes i incerteses per dues vegades va deixar el noviziato, va penjar els hàbits religiós i va retornar a casa on pensava de construir-se una vida al parell dels altres. Tanmateix envoltat per l'afecte de la tenerissima mare, el seu cor restava inquiet, perquè els dibuixos de Déu a sobre d'ell eren divergits. Va tornar en convent per la tercera vegada: misticamente moria Lucantonio Falcone i naixia fra Angelo d'Acre. A passos de gegant va recórrer totes les etapes de vida religiosa que ho van portar al Sacerdoci, el 10 Aprile del 1700, en l'antiga Catedral de Cassano al Jonio. Sobre els seus muscles montanare de seguida van caure pesants responsabilitats i delicats encàrrecs que va absoldre amb compromís i èxit: va ser Superior Provincial dels Caputxins i pel seu mode de govern va ser anomenat «Angelo de la pau». El seu principal servei a l'Església i a l'Orde Caputxí, en canvi, va consistir en la predicació sistemàtica, per quaranta anys. Havia esdevingut el missioner més investigat i escoltat de la Itàlia meridional, tant que es deia que, quan predicava, «en les cases no hi restavanu mancu els gats». La vida de pare Angelo d'Acre ha estat una representació vivent de Jesús, no tan exterior, però interior. Les testimonis jurades recorden que recitava de memòria la Sagrada Escriptura i que en feia sempre ús en l'evangelització del poble. El 30 d'octubre de 1739, físicament sfinito de les fatiche apostòliques, si en volava al Cel. El 18 de desembre de 1825, papa Lleó XII va proclamar Beato el Caputxí d'Acre. El seu cos, ricomposto, va esdevenir objecte de quotidiana veneració en la Basílica a ell dedicada. Per la seva canonització ha estat reconegut un ulterior miracle: la curació d'un jove acrense, Salvatore Palumbo, quedat víctima d'un accident el març de 2010, mentre guiava un quad. Conduït a l'hospital de l'Annunziata a Cosenza, va vessar aviat en greus condicions: havia perdut el control del mig i s'havia xocat amb un pal de la línia telefònica. Els parents de Salvatore, aleshores, van demanar als Caputxins d'Acre una relíquia del Beato Angelo: el cordó del seu saio va ser posat al costat de les maquinàries que tenien en vida el jove, que l'endemà ridiede senyals de represa i va ser només freturós de rehabilitació. El procés diocesà sobre el miracle es va dur a terme el 2014 i va ser convalidat el 20 de març de 2015. El 23 de març de 2017, rebent en audiència el Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret amb què la curació de Salvatore podia ser declarada inspiegabile, completa, duratura i obtinguda per mitjà de la intercessió de pare Angelo d'Acre. La seva canonització, en el Consistori del 20 d'abril de 2016, ha estat fixada a diumenge 15 d'octubre de 2017.
Hi ha qui es veu contrastar la vocació en família i hi ha qui els majors contrastos els troba en el seu cor: a aquesta darrera categoria de persones pertany Lucantonio Falcone, nascut a Acre, província de Cosenza, el 19 d'octubre de 1669. La família, religiosíssima i de ferms principis, no s'hauria somiat mai de contrastar la seva vocació, però el lleig és que Lucantonio els contrastos si els sent a dins. Quan a 15 anys troba un caputxí carismàtic li sembla d'entendre que només entre els caputxins podrà realitzar la seva vocació. A 19 anys agafa el saio, però pocs mesos després de si en torna a casa per què li sembla de sentir-se anomenat a formar una família tota seva. Es ripente i torna en convent, però torna a deposar el saio perquè no se sent a l'altura de la vocació religiosa. No ens trobem davant de l'etern indecís o a una vocació fràgil, però simplement a un jove que amb fatica recerca la seva carretera, precisament contrastat per aquell que de seguida ell hauria combatut sempre, el diable, que potser ja preveu els smacchi que aquell caputxí li farà patir. Torna tan de nou en convent, aquest cop per sempre. Li canvien el nom en entre Angelo i és ordenat capellà el 1700: aviat tanmateix el soprannomineranno «àngel de la pau» i «apòstol del Migdia». Efectivament, si sobre els seus muscles venen a recaure els pesants i gravosi encàrrecs que el seu Sent-ne li confia, la seva “professió” principal esdevé ben aviat la predicació. Prèdica per gairebé 40 anys: a l'inici com li han ensenyat i segons l'ús del temps, amb ampollosi
Font: santiebeati.it