Qui va ser
Antioquia - † Siracusa, segle I Les fonts que parlen del bisbe i màrtir Marciano són del segle VII, mentre ell ha viscut en el primer: difettano, per tant, de certesa històrica. Segons aquestes Marciano va ser deixeble de sant Pere a Antioquia i va ser d'ell enviat a Sicília a predicar l'Evangeli. Va operar moltes conversions i per aquesta la seva activitat va ser assassinat. És retingut el primer bisbe de Siracusa. La seva més antiga representació es troba en les catacombe de Saint Lucia. Algunes seves relíquies han arribat al Laci, en la catedral de Gaeta, de què és compatrono. Martirologio Romano: A Siracusa, sant Marciano, retingut primer bisbe d'aquesta ciutat.
La data de la seva celebració és fixada vàriament, segons les diverses fonts que parlen d'ell; a Occident va ser inserit per primera vegada en el ‘Martirologio Romano’ al 14 de juny, del cèlebre Cesare Baronio, en el segle XVII. Però a Orient la seva memòria era coneguda ja i era recordat en alguns llibres el 30 d'octubre i en altres el 31; el Calendari marmori de Nàpols ho reporta al 30 i en aquesta darrera data és inserit en el ultimissima edició del ‘Martyrologium Romanum’. Les més antigues fonts que parlen de s. Marciano sobresurten tanmateix al segle VII i així doncs ressenten de la mancança de certeses històriques, perquè es refan a tradicions locals. Marciano fet deixeble de s. Pietro apòstol, a Antioquia, així doncs és del segle I, va ser d'ell enviat a Sicília a predicar l'Evangeli; aquí es va detenir a Siracusa on va operar moltes conversions, acompanyades per miracles, fins que no va ser assassinat “per aquells que en aquell temps tenien indignament el ceptre del comandament”. És retingut el primer bisbe de Siracusa, les següents narracions, no afegeixen res de nou a quant dicto, al contrari es contraddicono perquè posen la seva mort en el segle III, si no més tard, presentant-ho arbitràriament també com un òptim religiós i superior d'un monestir. També alguna obra arqueològica, com l'anomenada ‘cripta de s. Marciano’ prop del fossar de San Giovanni, no ajuda a enquadrar millor el període de la seva existència i mort; aquesta va ser creguda, a partir del segle XVII, que hagués estat construïda sobre el sepulcre del sant i alhora sobre el lloc de la seva habitació i predicació, datant-la així doncs al segle I, en canvi no és altre que un ipogeo funerari del segle IV, transformat en santuari cristià en el període normand. La seva més antiga representació és del segle VIII-IX així doncs del període bizantí i es troba en les catacombe de S. Lucia. És d'afegir, que qui sap per quin carrer han arribat a Gaeta, precisament per mar, algunes relíquies de s. Marciano de Siracusa, que són en la cripta o Soccorpo de la catedral, juntament amb les d'altres sis sants; aquest és venerat com compatrono de Gaeta juntament amb s. Erasmo i celebrats en aquesta ciutat i diòcesi el 2 de juny. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-03-18
Font: santiebeati.it