Qui va ser
† Travo, Piacenza, 303 sobre Patronato: Piacenza, Lozza (VA) Etimologia: Antonino (com Antonio) = nascut abans, o que fa front als seus adversaris, del gre Martirologio Romano: A Piacenza, sant Antonino, màrtir.
Les fonts per l'estudi de la vida d'Antonino són relativament tardanes: el més antic document que hi conegui, conservat en l'Arxiu de la basílica de S. Antonino a Piacenza, és el Gesta Sanctorum Antonini, Victoris, Opilii et Gregorii PP. X, que sobresurt al final de l'IX o a principis del X segle , i que narra bastant sobriamente la història de la seva vida i de les seves relíquies. Els estudiosos posteriors han assolit a aquesta font intentant constatar-ne, per quant possible, les dades. És indubitata l'existència del sant, ja recordat per Vittricio de Rouen en el seu De lloes Sanctorum de la fi del segle IV, i en el Martirologio Geronimiano. Incertes històricament són les circumstàncies de la vida d'Antonino: desconegut el país d'origen i precisament llegendària la seva pertinença a la legió tebea. Una tradició local posa el martiri d'Antonino als voltants de Travo (Piacenza), cap al 303. El retrobament de les seves relíquies (segle IV), a obra de s. Savino bisbe de Piacenza, és tramandato en un haló de llegenda; però innumeri privilegis en el transcurs de l'Edat mitjana confirmen l'existència i el culte d'aquestes. Reconeixements de les relíquies van ser complertes pels bisbes Sigifredo (ca. el 1000), Malabaila (1510), Bernardino Scotti (1562), Paolo Burali de Arezzo (1569), Claudio Rangoni (1615) i, per fi, va recordada que]la curosíssima complerta el 1878-79 del servidor de Déu, mons. Giovanni Battista Scalabrini. Per molt temps s'ha atribuït a Antonino una relació d'un viatge a Terra Santa, més vegades publicada en el transcurs de l'Edat mitjana i del Renaixement. En canvi J. Gildemeister el 1889 n'ha pogut reperire la redacció original en dos manuscrits del segle IX. D'aquest debut i de les indicacions històriques i arqueològiques contingudes en la relació, totes riferentisi a un període al voltant del 570, apareix clar que el viatge als Llocs Santi va ser complert per un grup de ciutadans de Piacenza, que s'havien posat sota la protecció del sant de la ciutat. La relació, així doncs, és d'atribuir-se no a Antonino però a un Anònim Piacentino, precisament un-dels pelegrins, que a la tornada va voler fixar els seus records de viatge. El culte antiquíssim, testimoniat ja en el segle que segueix la mort del sant, ha estat sempre i és encara molt viu a la ciutat i en la diòcesi de Piacenza, que ho ha triat com a patró al costat de s. Giustina, consagrant-li la primera catedral, I'insigne basílica de S. Antonino, sorgida en el segle IV i dedicada a s. Vittore, i de seguida refeta en els secc. IX i XI. Moltes altres esglésies de la diòcesi de Piacenza tenen A. com titular. En la litúrgia piacentina li són consagrades dues festes: aquell cap el 4 de juliol, amb el ritu de primera classe, i la del 13 de novembre, dia de la invenció de les seves relíquies, amb ritu de segona classe. En el Martirologio Geronimiano i en el Martyrologium Romanum Antonino és celebrat al 30 de setembre, donada que sembla referir-se al seu nadal. A Piacenza la seva festa és el 4 de juliol i en tal data els regents del municipi de Piacenza es porten oficialment en la basílica de s. Antonino a portar dos ciris d'homenatge de la ciutat.
Font: santiebeati.it