Qui va ser
S. Sofia és venerada juntament amb les filles Pistis, Elpis, Àgape, noms grecs que traduïts són Sapiència, Fede, Speranza, Caritat. Totes i quatre màrtirs sota Trajà; la més antiga notícia sobre la seva existència i veneració sobresurt al final del segle VI, com a autor el presbitero Giovanni, el qual va recollir els olis sobre els sepulcres dels màrtirs romanís al temps de s. Gregorio Magno (590-604); ell diu, en contradicció, que aquestes eren venerades sobre el carrer Aurelia amb noms grecs i sobre el carrer Appia amb noms llatins. I això alternar-se de coneixement i citacions và endavant en els segles següents, una vegada amb els noms grecs i una vegada amb els noms llatins. Al temps de papa Pau I (760), els cossos de les santes màrtirs, sepolte sobre el carrer Aurelia van ser transferits en l'església de s. Silvestro en Camp Marzio. Els seus noms van ser inserits al 1° d'agost en el Martirologio de Usuardo, mentre el 1500 el Baronio els insereix en el Martirologio Romano però dividint-les: les tres filles al 1° d'agost i la mare al 30 de setembre. Algun estudiós posa en dubte l'existència real de les quatre santes, volent inserir-les en canvi com figures al·legòriques de les virtuts de què portaven el nom. En l'art han tingut un seu espai bastant important sigui a Orient que a Occident, en particular pel que fa a s. Sofia que com ja dit significa Sapiència Divina, a ella van ser titulades en especial a Orient les més boniques i grans esglésies entre què S. Sofia de Constantinoble, S. Sofia de Tessalònica, S. Sofia de Bulgària; aquestes grans i boniquíssimes realitzacions de l'art bizantina eren dirigides no tant a la figura de la santa però a això que ella impersonava és a dir la Sapiència Divina. El culte de la mare i de les tres simbòliques filles Fede, Speranza, Caritat és sobreviscut també aquí on el Cristianisme ha patit els esdeveniments històrics com Constantinoble, Kíiv, Novograd, Tessalònica on les grans esglésies intarsiate de mosaics, de trons, corones, ceptres d'or tempestati de gemmes, són encara avui visibles. A Occident aquesta reina s'ha transformat en una pietosa matrona que protegeix les seves filles sota el seu mantell, realment com certes boniques representacions de la Mare de Déu de la Misericòrdia, mentre les joves màrtirs tenen en mà l'instrument del seu martiri (fornace, clava), Fede té les mans arribades en pregària. El nom Sofia derivant del grec Sophia (Sapiència) es va difondre a Occident agafant a Rússia i Bulgària el nom de Sonia després també aquest difós a Europa. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-01-22
Font: santiebeati.it