Qui va ser
Otó va néixer a Mistelbach, a Francònia, el 1062, als temps de la «lluita per les investiture», aspre sostinguda pels Papi contra Enric IV, i, després d'ell, contra el successor Enric V, ambdós excomunicats. Realment Enric IV, que molt ho estimava, havia nomenat Otó bisbe de Bamberga. Després de la mort de l'emperador, ell va baixar a Roma on el Papa Pasquale El li va conferir el pal·li, confirmant-ho així doncs bisbe de Bamberga. Es va tenir així el cas singular d'un bisbe legítim per l'Església i ben accepto a l'Emperador. Els esforços d'Otó van contribuir així a la definició d'un Concordat entre Església i Imperi, estipulat en la famosa Dieta de Worms, el 1122. Quan Boleslao, rei de Polònia, va conquerir la Pomerània, va cridar a evangelitzar el «pare dels monjos », Otó. Partit amb vint sacerdots va batejar ventimila pagans, va convertir set ciutats i va fundar altres onze esglésies. En una d'aquestes ciutats, els pagans li van tendir una emboscada. Abordat nottetempo va ser deixat esanime. Va morir d'aquí aviat a Bamberga, el 1139. (Passar)
Emblema: Bastó pastoral
Font: santiebeati.it