Qui va ser
Limoges (França), segle VI – Attane (Limoges), 25 d'agost de 591 Martirologio Romano: A Attane en el territori de Limoges a França, santa Aredio, abat, que va escriure pel cenobi d'ell fundat una sàvia regla assolida pels preceptes de diversos instituts de vida monàstica.
El que més meravella és que s. Aredio és conegut amb un stuolo de noms: Aredio, Aridio, Arigio; en francès és Yrièr, Yrieix, Héray, Ieairie, Séries. El sant abat va néixer a Limoges (França central) en un any del primer quart del segle VI, dels nobles pares Giocondo i Pelagia i va ser educat per l'abat de Vigeois, Sebastiano. De la seva vida de jove, se sap que va ser enviat prop de la cort del rei de Austrasia, Teodeberto I († 547), a Treviri a Alemanya, on va ser canceller; aquí va ser notat pel bisbe Nicezio del qual va esdevenir deixeble i així doncs va decidir donar-se a la vida eclesiàstica, rebent la tonsura. A la mort del pare, va tornar a Limoges, on va destinar la seva herència i rendite, a la fundació d'esglésies i per la recerca de relíquies de màrtirs i sants. Després Aredio va agrupar alguns deixebles en el monestir de Attone (Haute-Vienne) d'ell fundat prop de Limoges i que va donar després origen a la ciutat de Saint-Yrieix, professant una Regla inspirada en la de s. Basilio i de s. Cassiano. Va confiar l'administració del monestir a la mare Pelagia, i va poder així dedicar-se a la predicació i al apostolato a la província; va fundar nous monestirs i va anar a pelegrinació, sempre a peu, a les tombes dels sants, en especial a la de s. Martí de Tours. El bisbe històric Gregori de Tours ha deixat escrits molt particular atenció aquestes visites, que van esdevenir cèlebres per les diverses intervencions miraculoses, que es van verificar contemporàniament. Pel fet de no ser relegat sempre entre els murs del monestir i de tenir moltes relacions externes, va tenir contactes amb s. Radegonda fundadora del monestir de S. Creu a Poitiers; va ser estret amic del poeta Fortunato († 576); va participar en una missió diplomàtica prop del rei de Austrasia, Gontrano Bosòne († 587). Va morir en el seu monestir de Attane el 25 d'agost de 591. Les notícies sobre la seva obra hi ha pervenute de l'historiador Gregori de Tours (538-594) per mitjà de la seva “Historia Francorum”. El ‘Martyrologium Romanum’ reporta la seva festa litúrgica al 25 d'agost. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2004-03-12
Font: santiebeati.it