Qui va ser
† Arles, França, 303/308 La redacció dels Actes del martiri de Genesio és atribuïda a un cert bisbe Paolino, a vegades identificat amb Paolino de Nola o amb Paolino, bisbe de Béziers (aproximadament 400-419). Interessant notar és que el agiografo declara d'haver transcrit una tradició oral i d'haver-la reproduïda fidelment. Segons la versió més antiga dels Actes del seu martiri, Genesio va entrar molt jove en l'exèrcit imperial romà, on exercitava la mansió de notarius o stenografo. Després de la persecució contra els cristians, va abandonar l'exèrcit i va desertar, amagant-se als persecutori. Va demanar al bisbe de ser batejat, però no va obtenir el sagrament per la calamitat dels temps i per la seva massa jove edat. Genesio va ser rintracciato prop del Roine; va creuar així doncs el riu, però sobre l'altra riba va ser capturat i assassinat. El martiri va caldre en l'any 303 aproximadament, durant la persecució dels emperadors Massimiano i Dioclecià. Una data alternativa és el 308. Es va conservar memòria del lloc del martiri i les seves despullades van ser transportades sobre l'altra riba. Al costat d'aquesta scarna tradició tenim també les testimonis del culte del màrtir per part de Prudenzio i de Venanzio Fortunato.
Patronato: Vaig notar Etimologia: Genesio = pare, generat, del grec Emblema: Palma Martirologio Romano: A Arles a Provença a França, sant Genesio, màrtir, que, encara catecumeno, treballant com a cancelleres, es va rebutjar d'operar contra els cristians i, buscat aleshores evito en la fuga, va ser capturat pels soldats i batejat en la seva mateixa sang.
La ressenya piú antiga dels Actes explica que Genesio, "Grelatensis urbis indígena" ha entrat molt jove en la milícia, hi va tenir l'oficina de notarius o stenagrafo. A l'esclat de la persecució va abandonar de sobte la seva oficina i fuggí, amagant-se tanmateix als persecutori. Sent catecumeno va demanar el Bateig, però el bisbe no va poder conferir-li-ho. En la fuga va ser sorprès pels persecutori. prop del Roine: ell aleshores va creuar el riu però, sobre l'altra riba, va ser capturat i assassinat. Els fidels van conservar la memòria del lloc on el màrtir moro, deixant-vos cruoris vestigia i van transportar a l'altra riba les seves restes. Segons la testimoni d'algun manuscrit aquesta passio va estar composta "a s. memòries Paulino episcopo". En el passat va ser cregut que ell pogués identificar-se amb el bisbe de Nola (m. 431), com va retenir el Ruinart (p. 602), o amb el bisbe de Béziersca. 400-419. Un altre text d'igual valor biogràfic, és un sermo sobre el màrtir, atribuït generalment a un Euselius de la Gàl·lia. Recentment tanmateix el Cavallin, i ha provat que la passio sobre esmentada li és posterior i no pot ser assignada així doncs a ningú dels dos "Paolino" indicats a sobre. Per quanta concerneix el bisbe de Nola, en particular, no hi sembla de retrobar en el text de la passio algunes característiques d'ell com agiografo ni les finezze de la prosa seva. Un rifacimento posterior, per fi, nul·la afegeix a les notícies sobre el màrtir. En tot cas s'ha d'acceptar la testimoni del agiografo, que declara d'haver posat per inscrit la tradició oral i d'haver-la reproduïda amb fidelitat ("haec omnia fidelitet atque ut gesta sunt, vel dicta vel comperta... agno scite"). L'explico, efectivament, pobre de notícies, sembla haver-hi conservat aquella tradició, junta inalterada en les grans línies fins al segle V. Dues testimonis literàries de relleu es refereixen al culte del màrtir d'Arles: de Prudenzio i de Venanzio Fortunato Per bé que senzilles mencions del màrtir, els dos passos, ricollocati en el context, pressentin Genesio com el sant propi de la ciutat d'Arles: a semblança de les altres ciutats de Gàl·lia i d'Espanya, recanti a Crist el do dels seus màrtirs, Arles ofereix, com el seu, Genesio: Una sèrie de sarcòfags cristians d'Arles, tots del segle IV, representen, a l'angle de les extremitats caps imberbes. Segons una hipòtesi del de Rossi i de Les Blant aquestes no serien genèricament decoratives, però es referirien al Genesio, amb evident al·lusió a la seva jove edat. Juntament amb altres testimonis, es té notícia de pelegrinacions a la tomba del sant, visitada per s. Apollinare de Valenza i de miracles allà operats. La difusió del seu culte en altres ciutats de la Gàl·lia i de fora ha donat motiu a "localitzacions" i a següents "desdoblaments" de la figura de Genesio. Es coneixen els homònims següents: Genesio d'Alvèrnia (iuxta Tigernense castellum); Genesio de Béziers; Genesio de Roma, mimo. Per certs d'aquests podem ser segurs o gairebé, que es tracta del mateix sant de Aries. Un és el cas de Genesio Sciarensis: en el segle XV es stabilí un convent minoritico prop de Cartago, que va agafar nom de "San Ginés de la Xara" pel preexistent culte del màrtir d'Arles. Igualment pot dir-se de Genesio de Còrdova, commemorat en el tardà Martyr. Hispanum de l'erudit Giov. Tamajo de Salazar: aquest efectivament provenia de l'antic Breviari Mossàrab que contenia també un himne en honor de Genesio d'Arles. Creiem que alguna cosa de somigliante sigui pures passat per Genesio d'Alvèrnia, perquè Gregori de Tours explica que el bisbe Avito costruí una basílica magna sobre la tomba de Genesio, màrtir del lloc, on es trobaven tanmateix també les relíquies de Genesio d'Arles. Es pot creure que realment aquestes relíquies hagin creat l'opinió que Genesio fosses un sant del lloc, com ha passat en molts casos. Considerem encara que Genesio de Béziers no sigui altre que el d'Arles. El fenomen del desenvolupament del culte d'un màrtir, que es transforma en figures distintes d'homònims, amb pròpia història i fisonomia, troba una ulterior significativa confirmació, per Genesio d'Arles, en l'esdeveniment de Genesio el mimo, de Roma.
Font: santiebeati.it