Qui va ser
Cesarea de Capadòcia, actual Kaysery, Turquia, 330 – 1 de gener de 379 OTAN al voltant del 330 a Capadòcia, a Cesarea, avui la ciutat turca de Kaysery, Basilio provenia d'una família de la profunda espiritualitat. A més dels pares també tres dels seus nou germans són annoverati entre els sants. Abans de ser bisbe en la seva terra natal, havia viscut a Palestina i Egipte. Hi havia estat atret pel senyal del desert i de la vida monàstica. Va ser en solitud que, juntament amb Gregorio de Nazianzo conegut durant els estudis a Atenes, va elaborar la regla pels monjos basiliani, que serà imitada també a Occident. Va viure amb prou feines 49 anys però la seva intensa i profunda activitat de predicador li van valer el títol de «Magno». Va rebre el ordinazione sacerdotal cap al 364 d'Eusebio de Cesarea a qui va succeir sobre la càtedra episcopal el 370. Durant el servei episcopal es va comprometre activament contra l'heretgia ariana. Va morir l'1 de gener de 379 a Cesarea on va ser sepolto. Entre les seves obres doctrinals es recorda sobretot el cèlebre tractat teològic sobre l'Esperit Santo. (Passar) Etimologia: Basilio = rei, regale, del grec Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: Memòria dels sants Basilio Magno i Gregorio Nazianzeno, bisbes i doctors de l'Església. Basili, bisbe de Cesarea a Capadòcia, dit Magno per doctrina i sapiència, va ensenyar als seus monjos la meditació de les Escriptures i el treball en l'obediència i en la caritat fraternal i en va disciplinar la vida amb regles d'ell mateix compostes; istruì els fidels amb insignes escrits i rifulse per la cura pastoral dels pobres i dels malalts; va morir el primer de gener. Gregorio, el seu amic, bisbe de Sásima, així doncs de Constantinoble i per fi de Nazianzo, va defensar amb gran cremor la divinitat del Verb i per aquest motiu va ser anomenat també el Teòleg. S'alegra l'Església en la comuna memòria de tan grans doctors. (1 de gener: A Cesarea a Capadòcia, en l'actual Turquia, deposició de sant Basili, bisbe, que la seva memòria se celebra demà). Escolta de RadioVaticana:
El calendari litúrgic llatí fa avui memòria de dos Pares i Doctors de l'Església, San Gregorio Nazianzeno i San Basilio Magno, íntims amics, que van participar en la mateixa ànsia de santedat, van tenir una anàloga formació cultural i van nodrir ambdós l'aspiració a la vida monàstica. La present fitxa hagiogràfica vol aturar-se en particular mode sobre el segon, San Basilio. Aquests va néixer a Cesarea de Capadòcia, actual Kaysery a Turquia, cap al 330 d'un ric rètore i advocat. La seva família era intrisa de santedat: el seu avi va morir màrtir en la persecució de Dioclecià i la seva àvia, Santa Macrina, va ser deixebla de San Gregorio Taumaturgo al Pont. Santi van ser els seus pares Basilio i Emmelia, que ebbere a més de Basilio altres cinc fills entre què San Gregorio, després bisbe de Nissa, i San Pere, bisbe de Sebaste, i cinc filles. La primogènita, Santa Macrina, homònima de l'àvia, va viure en la seva propietat de Annesi que havia transformada en monestir. El pare de Basilio, que sembla s'hagués transferit a Neocesarea, va ser primer mestre del fill, que va continuar després els seus estudis a Cesarea, a Constantinoble i per fi a Atenes, capital cultural del món hel·lènic i pagà, on va llegar una íntima amistat amb el seu conterraneo San Gregorio Nazianzeno. Retornat en pàtria cap al 356, va ensenyar retòrica i va conrear somnis de glòria, però per fi va cedir a les exhortacions de la germana i es va donar a la vida ascètica. Segons els usos del temps va rebre finalment el bateig i va emprendre la visita dels grans asceti d'Egipte, de Palestina i de Mesopotàmia, a fi de fer-se una idea sobre el seu estil de vida. Quan va fer tornada en pàtria no va hesitar a distribuir part dels seus béns als pobres i a retirar-se en solitud sobre les ribes de l'Iris, davant de Annosi, prop de Neocesarea. Als seus seguidors, presents amb ell en el cenobi, va donar una sòlida formació moral i ascètica, abans amb les Grandi Regles i després amb les Petites Regles, concernenti els deures i les virtuts dels monjos, que li van valer l'apel·latiu de “legislador del monachesimo oriental”. Basilio va restar per cinc anys en la solitud, fins que el seu bisbe Eusebio, triat encara catecumeno, li va conferir el ordinazione sacerdotal perquè pogués coadiuvarlo en el difícil ministeri. Va preferir en canvi retornar ben aviat a la vida solitària, tan bon punt es va acudir d'haver suscitat amb el seu prestigi la gelosia del poc istruito pastor. Quan sota l'emperador arià Valente l'ortodòxia es va veure amenaçada, la intercessió de San Gregorio Nazianzeno va obtenir la tornada de l'amic a Cesarea, que va poder així treballar proficuamente pel manteniment de la fe, la regulació de la litúrgia i el remei als danys cagionati d'una espantosa fam. El 370 va succeir a Eusebio, esdevingut ja cèlebre per la seva “Història eclesiàstica” en deu volums, en la seu metropolitana de Cesarea, que comptava una cinquantina de diòcesi suffraganee subdividides en onze províncies. Malgrat la breu duració del seu episcopat, l'acció pastoral de San Basilio va ser tan múltiple i fecunda de merèixer-li dels contemporanis el títol de “Magno”, que com és ben conegut ha estat reservat en el transcurs de la història a ben pocs personatges a escala mundial, quins el rei macedoni Alexandre, els emperadors romanís Constantí i Teodosi, el primer sacre romà emperador Carles i els papes Lleó I, Gregori I i Joan Pau II. Aleshores enfurismava la lluita a favor del eresiarca Ario. Valent va tornar a Cesarea el 371 i va tractar repetidament d'induir Basilio a concessions, però no va gosar recórrer a la violència en contra d'ell. Per disminuir-ne tanmateix l'influencia, dividides en dues parts Capadòcia. Per defensar els drets de la seva seu Basilio va crear aleshores algunes diòcesis i va consagrar l'amic Gregorio a bisbe de Sàsima, poble important per les comunicacions, però aquest molt riluttante en comptes d'agafar-ne possessió va preferir fugir en la solitud. Basilio es va revelar hàbil administra
Font: santiebeati.it