Qui va ser
Forlì, 1317 - 1397 Entrat molt jove en l'Orde Dominicà en el convent de Forlì, hi rifulse per la simplicitat de vida, el rigorós compliment i per la caritat cap als pobres. Devotíssim de la Verge Maria, en portava sempre amb si una imatge, obra del pintor Vitale de Bolonya, que la Fraternita local del Terz'Orde conserva encara gelosament.
Martirologio Romano: A Forlì, beat Marcolino Amanni, sacerdot de l'Orde dels Predicadors, que va viure tota la vida en gran humilitat i simplicitat, en el silenci, en la solitud, en el servei dels pobres i en la cura dels fanciulli.
El 1300 va ser un període de decadència per l'Orde Dominicà, com de la resta també pels altres Ordes. En va ser causa principal la pesta negra que en els convents i en els monestirs va fer víctimes sense nombre, deixant atterriti i desanimats els pocs supervivents, i obrint el adito a la mollezza i al desordre. No van faltar tanmateix religiosos sants i fervents els quals van saber eficaçment oposar-se al rilassamento general. Sota el bufo inspirador de Santa Caterina de Siena, el Beato Raimondo de Càpua, amb prou feines triat General, el 1380, va cridar a recollida totes les ànimes de bona voluntat per fer rinverdire l'hort plantat per San Domenico. Entre els molts que van respondre a l'apel·lació, alegre per la seva encisadora humilitat Marcolino Amanni. Ell prens l'hàbit sant en la seva ciutat natal, Forlì, a només deu anys, encès per un fervor superior a la seva tenerissima edat. El petit novici va ser additato aviat com a model de cada virtut, però l'hala que va fer tan ràpidament pujar la seva ànima angèlica va ser la contínua recerca de Déu en l'oració i en el raccoglimento. I el Senyor es va fer trobar en una pregària sublim que ho va fer viure més en cel que en terra: només el campanello de l'elevació, a la consagració, durant la posada, ho cobrava dels seus èxtasis. Ell no va brillar, ni sobre la càtedra, ni sobre el pulpito. La seva acció va ser silenciosa i amagada. Regla vivent, va predicar amb els seus lluminosíssims exemples de vida quotidiana, representant aquella abundància de vida interior que, segons el pensament de Domenico, ha de ser la visqui sorgente de la predicació apostòlica. L'únic ornament de la seva cel·la va ser un quadre raffigurante la Mare de Déu, per la qual va tenir sempre una especial devoció. Va morir en el febrer del 1397. El seu cos descansa en la catedral de Forlì. El seu culte ha estat confirmat per Papa Benet XIV el 9 de maig de 1750.
Font: santiebeati.it