Qui va ser
Terrebonne (Quebec), Canadà, 18 d'abril de 1809 – Lachine, Canadà, 2 de gener de 1890 Canadenc, és la fundadora de la congregació de les Monges de Sant'Anna, que es dediquen principalment a l'educació dels nens. A ella de noia havia faltat realment un col·legi catòlic i francòfon al Quebec, on havia nascut el 1809 a Terrebonne, territori dominat per protestants anglesos i per tal raó en els primers anys d'infantesa va quedar analfabeta. A vint anys va entrar en les monges de Notre-Dame, però després en va sortir per motius de salut. Esdevinguda directora d'un col·legi, va fundar successivament la seva congregació, pronunciant els vots davant del bisbe de Montreal amb altres companyes el 1850 i mutant el segon nom en Anna. Va morir el 2 de gener de 1890 a Lachine, sempre a Canadà, a causa de la pneumònia. Ha estat beatificada per Joan Pau II en plaça San Pietro, a Roma, el 29 d'abril de 2001. (Passar) Martirologio Romano: A la ciutat de Lachine en el Québec a Canadà, beata Marianna (Maria Stella) Soureau-Blondin, verge: quedada analfabeta fins a l'edat de la joventut, va fundar la Congregació de les Monges de Sant'Anna per la instrucció dels fills dels pagesos, oferint sempre en el seu servei un excel·lent model d'educadora de la joventut.
Una beata del gran Estat nord-americà del Canadà, efectivament Maria Ester Sureau Blondin, va néixer a Terrebonne a la província del Quebec el 18 d'abril de 1809, el pare agricultor i la mare casalinga; primogènita d'una família molt catòlica de 12 fills. Va transcórrer la infantesa i l'adolescència a casa, rebent una educació i formació dels propis pares, vista la mancança de col·legis catòlics de llengua francesa, en un Estat que de 50 anys havia passat sota el domini anglès i protestant. A 20 anys, el 1829 va entrar a servei de les monges de la Congregació de Notre-Dame, que s'havien establert fa poc a Terrebonne, demanant com salari d'aprendre a llegir i escriure; el 1832 va ser admesa en el noviziato d'aquesta Congregació, però no va pronunciar els vots perquè rebutjada per debilitat física i malaltia. Va transcórrer un període de cura i de descans a casa i després va esdevenir col·laboradora de la mestra del col·legi elemental catòlic del llogaret de Vaudreuil; esdevenint el 1838 directora del mateix col·legi i en els anys següents gens a la vegada, es va orientar a fundar una Congregació religiosa per l'educació dels nens i el 8 de desembre de 1850 Maria Ester Soureau-Blondin, agafant el nom de Maria Anna, juntament amb un grup de primeres monges, va pronunciar els vots davant del bisbe de Montreal, Ignazio Bourget, donant inici a la nova Congregació de les “Monges de S. Anna”. Els inicis de la jove Institució van ser dificultosos per la gran pobresa; el 1853 la Casa Mare va ser oberta a Saint-Jacques del Achigan i el bisbe Bourget va nomenar com a capellà el jove sacerdot Louis-Adolphe Maréchal, el qual menys d'un any va agafar el comandament de la Congregació i va fer destituir el 1854 la fundadora i superiora general monja Maria Anna, allunyant-la donant-les la càrrega de superiora d'una petita comunitat a Sainte-Geneviève. Malgrat la llunyania, moltes monges, formades per monja Maria Anna, van quedar en contacte amb ella; això no va ser tolerat pel capellà, el qual va obtenir del bisbe de treure-les també aquest encàrrec. A ella fundadora i òptima ensenyant, van ser confiats els deures més humils, com portinaia, responsable de la biancheria de les monges, sagrestana, espletati en 36 anys en Cases posades en diverses ciutats. Aquest darrer període de la seva vida, és la testimoni d'una viva fe i d'una gran força de voluntat, enmig a les incomprensions; exemple d'amorosa subcomissió a la voluntat de Déu, de respecte per les autoritats, bondats i servei cap a tots, humilitats i abnegació. Va acceptar la seva destitució oferint la seva vida pel bé de la Congregació i això evidentment va ser acceptat per Déu, el 1884 es va tenir l'aprovació de Roma i el 1890 es comptaven 428 religioses compromeses en l'ensenyament i ocupades en la cura dels malalts en 43 cases del Quebec, Colòmbia canadenca, Estats Units i Alaska. A la tardor de la 1889 mare Maria Anna es va posar malalta d'una greu bronchite; en la nit de Natale va voler assistir a la Messa en la gran capella de la Casa Mare, això les va costar un agreujament de la malaltia, que la va fer morir el 2 de gener a Lachine. El 7 de gener de 1977 va ser introduïda la causa per la seva beatificació, el 14 de març de 1991 va tenir el títol de venerable i el 29 d'abril de 2001 ha estat beatificada per papa Joan Pau II en Piazza S. Pietro a Roma. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-03-18
Font: santiebeati.it