Qui va ser
Lió, 778 - 22 de gener de 842 N ato de noble família en el territori de Lió cap al 778, va prestar servei en l'exèrcit de Carlemany i es va casar, però després de set anys de matrimoni va fundar el monestir de Ambronay i va prendre l'hàbit benedictí. Triat abat el 795, va esdevenir arquebisbe de Vienne el 810. Acusat d'haver consagrat arquebisbe de Lió el seu amic Agobardo mentre era encara en vida el predecessor, es va justificar al concili d'Arles el 816. Implicat en les controvèrsies polítiques del seu temps, va ser deposat en el concili de Tramoye el 825, però reintegrat el 837. Va fundar el monestir de les SS. Severino, Esuperio i Feliciano a Romans, on va morir el 22 de gener de 842. Les seves relíquies van ser profanades pels Ugonotti en el segle XVI.
Martirologio Romano: En el monestir de Romans prop del riu Isère sobre els Alps, deposició de sant Bernat, bisbe de Vienne: passat de l'exèrcit de l'emperador Carlemany a la milícia de Crist, va distribuir als pobres els béns rebuts pel pare i va construir, a Ambronay i a Romans, dos cenobis, en què va transcórrer la seva vida.
Nascut per noble família del territori de Lió cap al 778, Bernardo va prestar servei en un primer moment en l'exèrcit de Carlemany i es ammogliò, o bastant es va deixar ammogliare dels seus parents, ja que tenia ja a vocació religiosa. Després de set anys de matrimoni, a la mort del pare, i sens dubte amb el consens de la seva esposa, Bernardo va fundar en el Bugey el monestir de Ambronay (Ambronianum), on va prendre l'hàbit benedictí. Quatre anys més tardans va ser triat abat i en el 810, a la mort de Vulferio, va esdevenir arquebisbe de Vienne en el Delfinato. L'alt nomenament, tanmateix, va signar per ell l'inici d'una sèrie de traversie, que van posar a dura prova la seva virtut. Va ser, efectivament, acusat per alguns bisbes francesos d'haver consagrat arquebisbe de Lió el seu amic Agobardo mentre era encara en vida el seu predecessor Laidrado que s'havia retirat en el monestir de San Medardo de Soissons: va haver de per consegüent anar a justificar-se davant del concili tingut a Arles en el 816. Va ser implicat també en les controvèrsies polítiques del seu temps. En el 815 l'emperador Lluís el Piadós havia dividit l'imperi entre els seus tres fills: Pipí va tenir Aquitània, Ludovico Baviera i Lotario Itàlia. Però l'emperador es risposò i va tenir un quart fill, Carles el Calb i per conseqüència en el 823, va voler modificar la divisió feta, provocant la rebel·lió dels fills de primer llit. Bernardo havia estat sempre en bones relacions amb Lluís el Piadós, però quan Gregori IV, portat a França per tractar de reconciliar l'emperador i els fills, va ser trattenuto en el camp de Lotario, Bernardo i el seu amic Agobardo de Lió, van assolir el papa i van agafar les parts de Lotario. A Compiègne, juntament amb altres prelats francesos, aquests van proclamar el decaïment de Lluís el Piadós. Lotario tanmateix va ser derrotat i el seu pare restablert sobre el tron; Bernardo i Agobardo van ser així doncs deposats en el concili de Tramoye. Bernardo, que va seguir Lotario a Itàlia, va ser convocat per l'emperador a una assemblea a Crémieux, però no s'hi va portar. En el 837, en canvi, Bernardo i Agobardo eren novament sobre les seves cadires episcopals i en el 838 van prendre part en el sínode de Quierzy. En aquest temps Bernardo va fundar el monestir de les SS. Severino, Esuperio i Feliciano a Romans i hi va acabar els seus dies el 22 de gener de 842. Una traslazione del seu cos va tenir lloc el 23 d'abril de 944. La seva festa se celebra el 23 de gener en els Propis de Grenoble, Valenza, Lió i Belley. Les seves relíquies van ser profanades pels Ugonotti en el segle XVI. Els obrers ho honren com el seu patró.
Font: santiebeati.it