Qui va ser
Foligno, 951 - Sora, 22 de gener de 1031 L'abat Domenico va ser un reformador de la vida monàstica a cavall entre X i segle XI. Nascut a Foligno el 951, va ser confiat bimbo als monjos de San Silvestro. Després va esdevenir benedictí i sacerdot. El seu desig era conduir vida ermitana, però onsevulla anés acudia molta gent. Així es va traslladar en diversos llocs, fundant monestirs. En un primer moment va ser sobre un mont prop de Scandriglia (Rieti), on va edificar San Salvatore, esdevenint-ne abat. Després als Abruços, on van sorgir San Pietro del Llac i San Pietro de Avellana. A Trisulti, prop de Collepardo (Fr), va fundar el cenobi de San Bartolomeo, que va tenir gran fama. Va demanar a Joan XVIII protecció per les seves fundacions. Gràcies a una donació del comte Pere Rainerio, senyor de Sora, va fundar el monestir que porta el seu nom. Hi va morir el 1031 i hi ha sepolto. Venerat a Sora i en el Frusinate, és considerat guaritore dels mossegats de les serps. A Cocullo (Aq) l'estàtua és portada en processó coberta de rèptils. (Passar) Martirologio Romano: A Sora al Laci, sant Domenico, abat, que va fundar monestirs en diverses regions d'Itàlia i en ricondusse altres a la disciplina regular amb el seu esperit reformador.
El monjo Giovanni que li va ser company en tots els seus viatges, en va escriure la ‘Vita’ que per això és molt veritiera; Domenico va néixer a Foligno (Colfornaro) el 951, va ser confiat encara fanciullo, dels pares als monjos de S. Silvestro de Foligno per efectuar els estudis necessaris. Esdevingut jove, va deixar tots i es va portar en el monestir de S. Maria de Pietrademone, on va ser ordenat sacerdot i va donar la seva professió de monjo. Però en ell hi havia el desig de vida ermitana, per què va agafar a alternar aquesta amb la vida cenobitica; es va retirar sobre un mont prop de Scandriglia a província de Rieti, seguici patit per deixebles procedents del districte, per ells va fundar el monestir de S. Salvatore, esdevenint-ne abat. Giacché la seva fama de santedat atreia molt poble, per amagar-se es va traslladar cap a L'Aquila, on va fundar el monestir de S. Pietro del Llac, de la mateixa manera va fundar en el Sangro el monestir de S. Pietro de Avellana. En el seu itinerare va arribar a Campània a Trisulti, on va quedar desconegut per tres anys, fins que la població reconegut a través d'alguns caçadors, ho va envoltar de devoció i va ser tot un acudir de malalts; algunes cròniques medievals i la tradició popular reporten que els seus miracles consistien sobretot en el guarir del mossegat de les serps. A Trisulti va fundar el monestir de S. Bartolomeo que va assolir molta notorietat, va ser ricament dotat pels habitants dels Municipis propers, com Collepardo, Guarcino, Vico, que Domenico després va visitar, exhortant-los a una vida intessuta de caritat fraternal, penitenza i obres bones. Es va trobar amb papa Joan XVIII, a què va demanar la protecció pontifícia per les seves fundacions. Gràcies a una donació d'un fons, feta pel comte Pere Rainerio, senyor de Sora (FR) ell va poder construir un monestir, que restarà per la seva importància, llegat al seu nom, stabilendovisi definitivament. Es va posar malalt mentre emprenia un enèsim viatge per Tuscolo, retornat enrere, va morir a Sora el 22 de gener de 1031 i va ser sepolto en l'església del monestir, on és conservat encara. Domenico de Sora, al parell d'altres grans fundadors d'aquella època, resta un reformador de la vida de l'Església medieval, tot tens a allargar la vida monàstica amb la seva gran floració, també ell precursor dels grans Ordes, que d'aquí a algun segle, es affacceranno en l'Església, a partir del gran el seu homònim s. Domenico de Guzman. A Sora, com en tota la Vall del Liri, és invocat contra els mossegats de les serps verinoses i dels gossos idrofobi, de la tempestat i de la calamarsa, però també contra la febre i el mal de dents. La seva festa és celebrada amb solemnitat, sigui a Sora, de què és el patró i on existeix un santuari amb el seu cos, sigui a Arpino i països propers, però sobretot per la seva particularitat a Cocullo, on la seva estàtua és portada en processó coberta per serps, que en els dies precedents, els anomenats ‘serpari’ han proveït, amb habilitat a capturar. Una vegada, després del ritu, les serps eren assassinades o venuts als turistes, avui amb diversa cultura ambientalista, són deixats alliberi. Els ‘serpari’ estan ben atents a capturar les serps innòcues, mentre deixen tranquils els verinosos escurçons, la població participant al ritu, té un respecte gairebé sagrat pels rèptils, retaggio d'un culte pagà d'edat pre-cristiana que l'Església ha hagut de fer-ho realment i aquesta unió entre ús pagà i festa cristiana, en aquest cas ha passat per mitjà de s. Domenico de Sora, el gran taumaturgo, que de l'Edat mitjana a avui, atreu una multitud de fidels imploradors. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-05-30
Font: santiebeati.it