Qui va ser
1507 – 1569 OTAN en una de les famílies de boiardi més influents que la Moscovia a la ciutat de Galich, va ser educat pel pare, Stephan Ivanovich, per una futura ocupació governamental, mentre la mare Barbara, que a la mort del marit dins d'en convent amb el nom de Barsanouphia, ho va educar als preceptes religiosos ortodoxos. El Gran Príncep Vassili III de Rússia ho va introduir ja en jove edat a curtes, on Fedor va fer el coneixement amb el d'ell fill, el futur Ivan IV de Rússia, de què va esdevenir amic d'infantesa. Malgrat aquest darrer intentés convèncer-ho a restar a Moscou prometent-li ocupacions en àmbit governamental, Fedor va preferir dedicar-se a la vida ascètica, refugiant-se en el monestir de Solovki on va agafar els vots amb el nom de Filippo. Després d'haver viscut com un senzill monjo per més d'onze anys, tallant llenya i treballant al multin, el 1546 va ser nomenat egumeno del monestir del bisbe de Novgorod. Durant la seva càrrega poses en ser nombroses recerques en camp arqueològic per trobar els llocs si eren habituals pregar els dos fundadors del monestir, Sabbatio i Zosimo. Va construir a més dues catedrals (l'Església de l'Ascensió de la Mare de Déu el 1557 i l'Església de la Transfiguració del Senyor poc anys més tardans), un mur de cintura de maons, alguns molins a aigua, magatzems i un conjunt de canals que connectava els 72 llacs presents als voltants del monestir. Molts de les realitzacions de Filippo han arribat fins als dies nostres. Cada qualvolta en sentís la necessitat el sant solia retirar-se en una llanda desolada als voltants del complex monasteriale per pregar i meditar, tal lloc és encara'avui conegut amb el nom de "llanda de Filippo". Arribades fins a Moscou les notícies sobre les activitats de Filippo, el tsar Ivan IV esglésies ell de cobrir el lloc Metropolita de Moscou, vacant després de les dimissions d'Atanasio. Filippo va decidir acceptar a condició que Ivan abolís el cos militar dels opričniki, guerrers-monjos al servei privat d'Ivan, acusats pel sant de cada infàmia en les comparacions de l'entera població. En canvi va prometre de no interferir en els "negocis domèstics" del tsar (la seva inclinació per la sodomia i les seves conegudes depravacions sexuals). El 1566 Filippo va ser nomenat Metropolita de Moscou i de tota Rússia. Després d'una petita pausa, la milícia dels opričniki va tornar a posar en ésser els consueti massacres a danys de la població i dels boiardi, de què també Filippo havia format part. Disgustat per tal estat de coses el Metropolita es va oposar recisamente a la conducta política del sobirà i, quan va tractar d'intercedir prop d'Ivan en favor de nobles condemnats a mort per traïció, va ser fet aturar del tsar mentre celebrava posada en la Catedral de l'Assumpció i tancat en el monestir de Otroch a Tver. En el novembre del 1568 Ivan va convocar el Sant Sínode que va deposar Filippo i un any després d'ho va fer escanyar.
Font: santiebeati.it