Qui va ser
Osimo, les Marques, 1040 - Erugues, 27 de setembre de 1115 Bonfiglio, abat benedictí, així doncs bisbe de Foligno. Va renunciar a la seu per entrar en monestir (XI-XII segle ). Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Fara prop d'Erugues a les les Marques, sant Bonfilio, que, després d'haver estat bisbe de Foligno, va transcórrer deu anys a Terra Santa; fet després tornada a Itàlia, va viure de monjo en el monestir de Storaco, de què en passat havia estat abat, i va morir, per fi, en solitud.
Nascut vers el 1040 a Osimo, a les les Marques, de noble família, Bonfiglio va entrar en l'abadia de Santa Maria de Storaco de què, més tard, va esdevenir abat. Va ser bisbe de Foligno i va succeir a Azzo cap al 1070. La seva vida ha estat escrita per sant Silvestro Guzzolini fundador de la Congregació monàstica benedictina silvestrina i el seu primer biògraf, un segle després de la mort del sant. Bonfiglio, ja bisbe, va participar en la croada a Terra Santa, on va quedar del 1096 al 1104, conduint vida penitent en solitud perfecta. Tornat a Itàlia, es va portar a Roma, després tornat a la seva diòcesi de Foligno, la va trobar ocupada pel jove bisbe Andrea, nomenat pel papa al prec del poble que des de fa molt temps no tenia més notícies del seu bisbe precedent. Bonfiglio en va reconèixer humilment l'elecció i es va retirar en l'abadia de Storaco. Aquí, alguns seus monjos li van tornar la vida impossible i Bonfiglio obligat a fugir en l'ermita de La nostra Senyora de la Fara, en diòcesi d'Erugues, va morir, desgastat per l'austeritat i de la penitenza, el 27 de Setembre de 1115. Autor: Monaci Benedictins Silvestrini ______________________________ Afegit/modificat el 2001-09-28
Font: santiebeati.it