Qui va ser
Apt, França, 1284/1287 - París, França, 27 de setembre de 1323 Martirologio Romano: A París a França, santa Elzeáro de Sabran, que, comte d'Arià, observada la virginitat i totes les altres virtuts juntament amb la seva dona, la beata Delfina, va morir en encara florida edat.
Un sant laic del segle XIII, francès de naixement, espòs cast, cap militar d'exèrcit, defensor del papa, és compatrono d'Arià Irpino ciutat del Avellinese, de què porta el títol de comte. Elzeario, que el seu nom en els diversos processos de canonització és modificat en diversos modes entre llatí, llengua vulgar i francesa, va néixer a Apt a Provença entre el 1284 i el 1287, primogènit de Ermengao de Sabran comte d'Arià i de Laudana d'Albes de Roquemartine. Va estudiar prop de l'oncle Guglielmo de Sabran, abat del monestir benedictí de S. Vittore a Marsella. Per voler del rei Carles II d'Anjou, va haver de casar cap als 18 anys el 1299, la futura beata Delfina de Signe, tan tanmateix no volent, es van trobar dues ànimes boniques, que riluttanti al matrimoni, van establir de comú acord, de conservar la seva castedat.. Elzeario, mort el pare, va heretar entre altres el títol de comte d'Arià, així doncs va venir a Itàlia, en Irpinia, per agafar possessió del comtat, però l'acolliment d'aquell poble va ser hostil, en quant contrari al vassallatge, preferint dependre directament del rei. Va ser seu mèrit i per les virtuts professades, que va aconseguir conquerir l'amor del poble, per això va ser apreciat pel rei de Nàpols Robert d'Anjou, que quan el 1312, va ser necessari enviar dels soldats en ajuda del papa assetjat a Roma de l'exèrcit de l'emperador Enric VII de Luxemburg, en va confiar el comandament a Elzeario. Va ser encarregat a més de delicades missions prop de la cort de França, on el 1323, durant un d'aquests encàrrecs, es va posar malalt greument, tant de morir a París el 27 de setembre de 1323 a només 38 anys; va ser sepolto a Apt en l'església dels Franciscans, de què era fidel Terciari. La seva fama de gran home de caritat, en especial en l'assistència als lebbrosi, es va difondre llargament al punt d'atreure l'interès dels pontífexs de l'època i va ser realment papa Urbano V, que era el seu fillol de bateig, que en va reconèixer la santedat, però que va ser després proclamada oficialment el 5 de gener de 1371 pel seu successor papa Gregori XI. Les seves relíquies van ser transferides el 1791 per l'església franciscana de Apt, a la catedral de la ciutat, on són venerades encara, juntament amb les de la seva casta esposa, la beata Delfina. Té culte litúrgic en Apt, a Avinyó, en la Badia de S. Vittore de Marsella, en l'Orde Franciscà i en Arià Irpino, on en el dia de la seva festa el 27 de setembre, es té una antiquíssima fira amb gran participació de poble.
Font: santiebeati.it