Qui va ser
Nascut a Pouy a Gascunya el 24 d'abril de 1581, va ser ordenat sacerdot a 19 anys. El 1605 mentre viatjava de Marsella a Narbona va ser fet presoner dels pirates turcs i venut com a esclau a Tunis. Va ser alliberat pel seu mateix «amo», que va convertir. D'aquesta experiència va néixer en ell el desig de portar consol material i espiritual als galiots. El 1612 va esdevenir rector als voltants de París. Al seu col·legi es van formar sacerdots, religiosos i laics que van ser els animadors de l'Església de França, i la seva veu es va tornar intèrpret dels drets dels humils prop dels potents. Va promoure una forma senzilla i poblar d'evangelització. Va fundar els Preti de la Missió (Lazzaristi) i juntament amb santa Luisa de Marillac, les Filles de la Caritat (1633). Deia als sacerdots de S. Llàtzer: «Estimem Déu, germans els meus, però estimem-ho a les nostres despeses, amb la fatica dels nostres braços, amb la suor del nostre rostre». Per ell la reina de França va inventar el Ministeri de la Caritat. I d'inusual «ministre» va organitzar les ajudes als pobres a escala nacional. Va morir a París el 27 de setembre de 1660 i va ser canonitzat el 1737.
Patronato: Societats caritatives
Etimologia: Vincenzo = victoriós, del llatí
Font: santiebeati.it