Qui va ser
Boris I, kan dels Búlgars del 852 al 889, es va fer batejar en el 864 amb el nom de Michele, donant així inici a la conversió al cristianisme del seu poble. Va sostenir la independència de l'Església Búlgara de Roma i de Constantinoble. En el 893 es va retirar en un monestir i li va succeir el príncep Vladimiro, recolzat pels nobles, que ripristinò el paganisme. Després de la seva mort, passada el 2 de maig de 907, Boris va esdevenir el primer sant de l'església búlgara, a la qual ell mateix havia donat origen, que ho venera com “Isapostolo”.
Patronato: Bulgària
Emblema: Creu, Corona, Ceptre
Nascut i criat en el paganisme, el gloriós príncep Boris va ser istruito en la fe gràcies a la influència de la seva germana i d'un dels seus oncles, Enrabot (Boïan), que va sofrir el martiri durant les persecucions convocades pel seu predecessor Malomir. El príncep tenia en un primer temps agafat contactes amb els missioners llatins, en ocasió d'una aliança militar amb les franques contres el rei de Moràvia. Agafant tanmateix consciència de la preeminència religiosa i cultural de Bizanci, va demanar a l'emperador Miquel III de rebre el bateig en l'Església Bizantina, unitamente al seu poble. Ell va ser batejat solemnement en el 864 per un bisbe, arribat expressament per l'ocasió de Bizanci, i va rebre el nom del seu padrí, el mateix emperador Miquel. Després d'això una gran part del poble, composta per boiari i gent de cada classe social, es va convertir a patolls. El patriarca de Constantinoble Fozio va enviar aviat dels capellans missioners, en particular els cinquei deixebles preferits dels Sants Ciril i Metodi: Clement, Nahum, Angelario, Goradz i Sabba, anomenats els “Cinc de Ochrida”, que van predicar la fe en llengua eslava i progressivament van batejar la resta del poble. En tal món, gràcies al preciós respatller de la tsar, la terra de Bulgària va ser costellata d'esglésies i s'hi va cantar en llengua eslava la lloança de Déu. Boris es va esforçar d'organitzar aquesta jove Chiesa seguint el model de l'Església Bizantina, també nodrint sempre l'esperança d'obtenir la seva autonomia. Després d'algunes peripècies en les seves relacions amb Roma d'una part i amb Bizanci de l'altra, en el 870 va fer insediare a Preslava un arquebisbe vingut de Constantinoble, assistit per deu bisbes, a fi de dirigir la jove Chiesa. En el 888 Boris I va renunciar al tron i es va retirar en un monestir.
Però quan el seu fill Vladimiro (888-893), succedutogli al tron amb el suport d'alguns nobles, va intentar emprendre la destrucció de l'obra del seu pare encoratjant la restauració del paganisme, Boris no va poder no deixar el saio per revestir el vestit militar. Va caçar així Vladimiro del tron i hi va posar el seu fill cadet Simeone. Després de tenir per tant restablert l'orde en el regne, va reprendre el vestit monàstic i va transcórrer la resta dels seus dies en l'ascendits, en el silenci i en la pregària. Es va adormir en pau el 2 de maig de 907. Boris I va esdevenir per tant el primer sant de la nounada Església Búlgara, a la qual ell mateix havia donat origen, que ho venera com “Isapostolo” (és a dir “Igual als Apòstols”), títol habitualment reservat per la tradició oriental a aquells sants als quals es deu la conversió al cristianisme d'una nació.
Autor: Fabio Arduino
Font: santiebeati.it