Qui va ser
Attalia, Pamfília, † 120 ca. Els l Martirologio Romano, els Sinassari bizantins i els Acta Sanctorum commemoren el 2 de maig el martiri de Espero, Zoe, Ciriaco i Teodulo, una família cristiana de Attalia (actual Adalia) a Pamfília durant el regne d'Adrià. Originaris italians i de condició servil, al servei del ric Catlo, els dos fills Ciriaco i Teodulo, professant la seva fe cristiana, van rebutjar menjar i vi oferts a la deessa Fortuna en ocasió del naixement del fill de Catlo. El seu acte de rebel·lió els va conduir al martiri per mà de l'amo, que els va fer torturar i després llençar en una fornace. La seva història, encara que breu, testifica la seva incrollabile fe i el coratge de professar-la en un context pagà, reforçada pel vincle de parentiu que els unia. A Constantinoble, dues esglésies dedicades als quatre màrtirs en celebraven la memòria amb solemnitat.
Martirologio Romano: A Antalya a Pamfília, en l'actual Turquia, sants màrtirs Espéro i Zoe, cònjuges, i els seus fills Ciriaco i Teodúlo, que, com s'explica, sota l'emperador Adrià, sent esclaus d'un pagà, tots, per orde del seu mateix amo, van ser en un primer moment percossi i cruelment torturats per haver professat obertament la fe cristiana; per fi, llençats en un forn infuocato, van tornar la seva ànima a Déu.
El ‘Martirologio Romano’, els Sinassari bizantins i els ‘Acta Sanctorum’ celebren al 2 de maig els quatre components d'una única família, tots màrtirs. Espero i Zoe marit i dona, Ciriaco i Teodulo els seus fills; al temps de l'Emperador Adrià (117-138) eren cristians de Attalia (actual Adalia) a Pamfília, que juntament amb Cilícia formava des del 43 d. C. una província romana de l'Àsia Menor. Aquests eren originaris italians i de condició servil, adquirits per un ric habitant de Attalia de nom Catlo o Catolo. Els dos joves Ciriaco i Teodulo farts de servir un amo pagà, van decidir revelar al seu amo de pertànyer a la religió cristiana i en l'ocasió del naixement d'un fill de Catlo, van rebutjar juntament amb els seus pares Zoe i Espero, vi i menjar a les seves dades, perquè temien que haguessin estat oferts abans a la deessa Fortuna, molt honrada en aquella casa. Aquesta denegació va fer irritar el seu amo el qual els va fer torturar tots i quatre, fent-los després morir de la seva autoritat en una fornace. Altre no se sap d'aquests quatre màrtirs, servidors en la vida terrena, però splendenti de glòria celeste pel seu martiri, subìto per afirmar en aquell temps pagà, els principis cristians, encara més perquè eren units per estret parentiu. A Constantinoble eren solemnement celebrats en les dues esglésies a ells dediqueu.
Font: santiebeati.it