Maria Ludovica De Angelis

Qui va ser

San Gregorio, L'Aquila, 24 d'octubre de 1880 – La Plata, Argentina, 25 de febrer de 1962 Antonina De Angelis va néixer a San Gregorio, avui fracció de la ciutat de L'Aquila, el 24 d'octubre de 1880. Ajudada pel seu rector, don Samuele Tarquini, va conèixer l'Institut de les Filles de La nostra Senyora de la Misericòrdia, fundat per santa Maria Giuseppa Rossello. Malgrat les resistències dels pares, va partir per Savona, seu de la casa mare d'aquell Institut. El 3 de maig de 1905 va començar el noviziato, canviant nom en monja Maria Ludovica. Dos anys més tardans, va ser entre les monges designades a partir per l'Argentina, on va desembarcar el 4 de desembre de 1907. Va ser assignada a l'Hospital dels Nens de La Plata com a cuinera, però pocs anys després que va ser nomenada administradora i, successivament, Superiora de la comunitat religiosa. Va ser atenta als nens malalts i a aquells orfes, però també al personal mèdic. Gràcies a la generositat de molts benefactors, va fer ampliar l'Hospital i va promoure la construcció d'un sanatori en la localitat de City Bell. Va afrontar proves físiques i morals, pregant i perdonant. Al començament del 1962 les va ser diagnosticat un tumor a l'abdomen, que va causar la seva mort el 25 de febrer del mateix any. Ha estat beatificada per sant Joan Pau II el 3 d'octubre de 2004 a Roma. La seva memòria litúrgica cau el 3 d'octubre, dia aniversari de la beatificació, mentre les seves restes mortals són venerats en la catedral de La nostra Senyora dels Dolors a la Plata.

Infantesa i família Antonina De Angelis va néixer el 24 d'octubre de 1880 a San Gregorio, avui fracció de la ciutat de L'Aquila i diòcesi de L'Aquila. Era la primogènita de Ludovico De Angelis i Santa Colaianni, humils i religiosos pagesos, que la van portar a la font baptismal la mateixa tarda del dia del seu naixement. Com a filla major, des de nena va ajudar la mare en el criar els altres set fills nats després d'ella. Per carrer d'aquests compromisos, no va aconseguir freqüentar amb assiduïtat el col·legi. No obstant això, va aprendre a llegir i escriure portant-se a casa d'una mestra. Adolescent amb un somni en el cor Sigui en família sigui en església, va aprendre el catechismo que no va deixar mai d'ensenyar. Un altre amor que va portar sempre amb si va ser la dedició als treballs en els camps: ja adolescent ajudava el pare en els treballs agrícoles i en la venda dels productes. Mentrestant creixia robusta i graciosa, tant que pretendentes al matrimoni no van faltar, encara que Antonina els va rebutjar sistemàticament: en el seu ànim, efectivament, hi havia un inquietudine, perquè advertia el desig de fer-se religiosa. D'altra banda, la mare s'oposava: el seu desig era de veure-la casada i que les procurés tants nets. Entre les Filles de La nostra Senyora de la Misericòrdia Antonina va parlar de la situació amb el seu rector, don Samuele Tarquini, que ja l'havia indicat com a president de l'associació de les Filles de Maria activa en parròquia. La va posar en contacte amb l'Institut de les Filles de La nostra Senyora de la Misericòrdia, fundat el 1837 a Savona de Monja Maria Giuseppa Rossello, que per altra banda havia mort aproximadament dos mesos després del naixement de Antonina. El 1903, don Samuele havia acompanyat a Savona una seva germana i una altra noia de San Gregorio: de tal manera, va poder conèixer millor aquella família religiosa. Ja que els familiars de Antonina continuaven a oposar-se, les va proveir també el dot. El 14 de novembre de 1904, la noia va entrar com postulante. El 3 de maig de 1905 va començar el Noviziato, prenent l'hàbit religiós i canviant nom en monja Maria Ludovica. Un any exacte després que va emetre els vots perpetuï. Els seus pares eren absents, però no don Samuele, amb el qual Monja M. Ludovica va compartir la joia d'aquell moment. Sortida per l'Argentina El 1907 va ser designada per la sortida missionera a Argentina, on el seu Institut havia desembarcat el 1875. El 14 de novembre de 1907, per tant, es va embarcar a Gènova, juntament amb quatre consorelle i a molts emigrants. Va assolir Buenos Aires i es va aturar amb les consorelle ja en missió en aquella ciutat fins després el Nadal. Després es va traslladar a la Plata, en el petit Hospital dels Nens, que consistia aleshores en dues sales de fusta, envoltades per una recinzione de fil spinato. Va ser assignada a la cuina i a la dispensa, donat que per la seva escassa instrucció no podia ser ni infermera, ni mestra. Una adonada administradora Es va comprometre a administrar el seu deure en mode tan perfecte que el doctor Carlos S. Cometto la va proposar com a administradora, carregada que va mantenir fins als seus darrers dies. L'administració de l'Hospital va ser el camp de la seva santificació. Cada dia monja Maria Ludovica era en contacte amb els proveïdors. S'ocupava del control de les mercaderies, de disposar el menjar pels nens malalts, de supervisar les neteges. Era a més atenta a evitar balafiaments. Per fi, era compromesa constantment en l'encoratjar els components del personal de l'Hospital a dur a terme els seus deures amb responsabilitat i sol·licitud. Superiora de la comunitat religiosa El 1909 el doctor Cometto, juntament amb altres metges, va preguntar a la Mare Provincial que monja Maria Ludovica assumís el càrrec de Superiora de la comunitat de l'hospital, gràcies als seus dots no comuns de prudència i direcció. La Mare Provincial va ser d'acord, però no ho era la directa interessada, que només després de moltes insistències va acceptar. De seguida després d'haver assumit l'encarrego, monja Ludovica va lluitar per ampliar l'Hospital, dotant-ho d'equipaments moderns i de personal qualificat, estimulant la contribució de tants benefactors. Va fundar a més el sanatori Solarium de Punta Magotes a Mar del Plata, per assistir els nens afectes de tuberculosi i d'altres malalties respiratòries. Altres estructures pels nens malalts Desitjant que als nens no faltés nul·la, amb l'ajuda de la Providència va adquirir algunes hectàrees de terreny a City Bell, distant aproximadament vuit quilòmetres de La Plata. Va fer construir una granja i va instituir un centre de producció de productes frescos pels nens: fruita, verdures, llet, farinacei. Era comprès també un centre de spi

Font: santiebeati.it