Qui va ser
San Koloman (Satisfan) Pellegrino
Festa:
17 de juliol
Irlanda X sec. - Stockerau (Viena), 1012
Martirologio Romano: Prop de Stockerau prop de Viena, en l'actual Àustria, sant Satisfan, que, d'origen irlandès, va ser pelegrí pel nom de Déu; dirigit a Terra Santa, va ser retingut un explorador enemic i, appeso a un arbre, va assolir el Jerusalem celeste.
Fins al 1633 va ser patró principal de les terres austríaques, després subentrò en tal devoció s. Leopoldo marcgravi, dit “el Pio”. Koloman era d'origen irlandès i mentre es portava com a pelegrí a Terra Santa, el 1012 arribat a Stockerau, prop de Viena, va ser intercanviat per una espia i va ser assassinat.
Segons la tradició, l'arbre a què va ser appeso després d'haver estat ferit, es conserva encara en el castell de Kreuzenstein, prop de Viena, mentre el seu cos descansa a Melk, en la tomba feta construir en el seu honor del marcgravi Enric II.
El seu culte va començar gairebé patit, el 13 d'octubre de 1014, estenent-se ràpidament a Àustria, Hongria, Tirol, Baviera i Palatinat; moltes capelles van ser erigides pertot en el seu honor, especialment sobre les zones de muntanya; encara avui al llarg de les senderes campestres i montanes, hi ha fonts dedicades al sant.
Juntament amb els sants Fridolino i Leonardo era invocat per la curació dels equins i bovins, els animals habitualment eren portats el 13 d'octubre als voltants d'alguna església a ell dedicada, per ser beneïts.
San Koloman és invocat contra la pesta; es narra justament que el 1713, mentre la pesta enfurismava en tota Àustria, la ciutat de Melk va ser preservada, perquè els habitants havien invocat el sant, oferint-li un ciri de setanta lliures.
Impròpiament en el ‘Martirologio Romano’, almenys en la precedent edició, sant Koloman era considerat com a màrtir; és representat en vestit de pelegrí amb el bordó en una mà i la corda en l'altra, que recorda la seva impiccagione.
Autor: Antonio Borrelli
Cal començar de la mort, perquè d'aquí part la seva història coneguda: la que ho veu adoptat com a patró d'un poble que ho ha vist morir com un criminal. Koloman és originari d'Irlanda, i no sabem si sigui capellà, monjo o laic ni que què fes en pàtria. Diu d'ell el Martirologio Romano: "Mentre anava cap a la Terra Santa com a pelegrí en nom de Déu [...] va arribar al Jerusalem celeste".
Deixada la seva illa, Koloman aborda sobre el Continent i després es presenta en el territori de l'Àustria Inferior, que és la Marca oriental, o sigui la província de límit, a l'est, de l'Imperi germànic, sobre el qual regna Enric II. Governa aquest territori la família marchionale dels Babenberg, amb el deure de mantenir segurs els límits contra les amenaces d'agressió per part dels hongaresos o dels bohemis: el perill hi ha sempre. El territori viu una situació contínua de preallarme, que torna tots sospitosos. I que serà fatal a Koloman.
La seva senda a través d'Àustria ho porta a Stockerau, poc lluny de Viena, i aquí es troba de sobte capturat, malmès: no parla la llengua, ho creuen una espia hongaresa o bohèmia, i per ell ha acabat: agafat, pegat i al final impiccato a un arbre.
Un dels contes tradicionals sobre la seva mort parla en comptes d'un patibolo, d'una forca. Després, com succeeix de freqüent a l'època i també després, el cos ha quedat aquí per llarg temps a penjar, per ammonimento als vius. Però després la gent veu que aquell cos queda sempre intacte, malgrat el passar dels dies. Un altre conte tradicional diu que mentrestant el patibolo al qual és appeso ha posat arrels, branques i fulles, esdevenint prodigiosamente un arbre. I el cos quedarà intacte per 18 mesos. La gent crida al miracle, a la intervenció divina que proclama la innocència de Koloman; i comença espontàniament a dedicar-li un culte, especialment en les campanyes, construint edicole i capelles en el seu honor. Dos anys després de la mort de Koloman, el bisbe de la regió en fa transferir el cos de Stockerau a Melz, la ciutadana en la qual resideix el senyor de la Marca oriental. Aquests proveeix a fer construir una tomba per la preciosa relíquia i en confia la custòdia a una comunitat de Canonges regulars. Ràpidament el culte per l'innocent pelegrí posat a mort es difon en tota Àustria, que més trigui farà d'ell un dels seus patrons nacionals.
Es dediquen a sant Koloman esglésies i capelles també a Baviera, a Suàbia, al Palatinat, al Tirol i a Hongria. San Koloman és invocat contra la pesta i també contra les malalties del bestiar: en les campanyes d'Àustria neix el costum de fer beneir cavalls i bovins en ocasió de la seva festa, que a l'època se celebrava el 13 d'octubre.
La devoció al sant és encoratjada pel papa Pasquale II, que aguanta l'Església del 1099 al 1118, i després que d'ell igualment fan altres tres pontífexs: Clement VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362) i per fi Lleó X en el segle XVI. Durant la pestilenza que fa massacre a Àustria el 1713, la ciutat de Melz resta immune del flagell, i en dona el mèrit a sant Koloman.
Autor: Domenico Agasso
Font:
Font: santiebeati.it