Qui va ser
Amb prou feines triat, es compromet enèrgicament a realitzar l'obra defensiva començada pel predecessor, i envolta l'àrea dels pobles amb murs i torrioni, creant així la “Ciutat Leonina”. En el 849, quan els treballs són encara en cors, aquí arribar una altra flota de predoni: però els afronten de seguida, en mar, les naus de Nàpols, Gaeta i Amalfi, hora aliades del Papa. Aconsegueix igualment a desembarcar una part dels predoni: però a terra ve ràpidament dispersa d'un petit exèrcit, al comandament del mateix Lleó IV. És la primera victòria no bizantina i no carolíngia en la Península; la primera modesta i preciosa victòria tota “italiana”. Lleó IV és recordat sobretot com gran constructor: ha reedificat l'antiga ciutat marítima de Passat i fortificat Civitavecchia, Òstia i Ameria (avui Amelia). A Roma ha reconstruït i refet importants esglésies, i altres n'ha encimbellades o restaurades fora del Urbe.
És un pastor que per necessitat ha de fer-se també diplomàtic i estrateg, però que no oblida el seu deure primari, ocupant-se sobretot de reforçar la disciplina del clergat. A aquesta necessitat dedica efectivament dos concilis particulars: el de Pavia en el 850 i el de Roma en el 853. A finals del pontificat veu arribar de Gran Bretanya el rei Etelvolfo, sobirà dels Saxons occidentals, que rep d'ell la corona règia en San Pietro, acompanyat pel fill i futur successor Alfredo. La seva estada en el Urbe dura un any, i és un esdeveniment provvidenziale pels nombrosos Saxons que hi resideixen, i que poc temps abans han perdut les seves cases en el famós “incendi de Borgo”: els dos sobirans, efectivament, els ajuden generosament a reconstruir-les.
Font: santiebeati.it