Qui va ser
Scillium (Àfrica) - † Barcelona, inici segle IV Martirologio Romano: A Barcelona a Espanya, sant Cucufáte, màrtir, que, trafitto amb l'espasa durant la persecució de l'emperador Dioclecià, va pujar guanyador al cel.
San Cucufate o Cugat és un dels sants més venerats a Espanya, però tot quant la història ha conservat d'ell, és contingut en un carme d'Aurelio Prudenzio (poeta llatí cristià d'origen espanyol, 348-405) el qual li dedica aquesta breu expressió: “Barcinon claro Cucufate freta/surget”. No es té la certesa del temps del seu martiri, passat de totes maneres durant la persecució de Dioclecià (243-313) i col·locant-ho al començament del segle IV. Un anònim autor va compilar els ‘Actes’ del martiri, en el segle VIII, no presentant tanmateix elements històrics. Cucufate i Felice, originaris de Scillium a Àfrica, ambdós nobles i rics, començats a la cultura literària a Cesarea de Mauritània, sabut de les persecucions esclatades a les províncies orientals, van fugir a Occident amb algunes naus, adduint motius comercials. Però desembarcats a Barcelona es van adonar que també aquí era pròxima la persecució, així doncs de cristians quin’eren, van oferir els seus béns als pobres, dedicant-se a les obres de misericòrdia i a la difusió de la fe cristiana. Feliç es va traslladar a Girona a Catalunya, mentre Cucufate es trattenne a Barcelona, dedicant-se obertament a la predicació, que va ser acompanyada per nombrosos prodigis. Va ser aturat per orde del procònsol Galerio i va ser torturat tan salvatgement que els fuoriuscirono els intestins, mentre ell invocava Déu; la ‘passio’ contínua dient, que els dotze soldats que ho torturaven van venir accecati d'un bagliore de foc, mentre Galerio va haver cremat juntament amb els ídols; Cucufate en canvi es va retrobar de sobte guarit. Al lloc de Galerio subentrò el preside Massimiano, infligint-li diversos i inaudits turmentes, però encara miraculosament va venir risanato; aleshores va intervenir un oficial del prefecte Daciano, cert Rufino el qual ho va fer decapitar. El seu cos va ser recollit pels cristians i sepolto un 25 de juliol d'un any i lloc imprecisati. Fins aquí la ‘passio’, després cap a mitjans del segle VIII, l'abat de S. Dionigi als voltants de París, Fulrado († 784), va aconseguir procurar-se les relíquies de s. Cucufate, portant-les en el priorato de Lièvre a Alsàcia (França) on van ser deposades, juntament amb les de s. Alexandre, en la cel·la de s. Fulrado. En el 835 les relíquies o una part d'aquestes, van ser portades a S. Dionigi per disposició de l'abat Ilduino i agençades en la cripta de l'església abacial. En els primers anys del segle IX va sorgir prop Barcelona en un lloc anomenat Octavi, la cèlebre abadia benedictina de S. Cugat del Vallés. El 1079, haurien estat reconegudes les relíquies d'un màrtir desconegut com les de s. Cucufate, així es va pensar que a França hauria estat portat només el cap del màrtir assassinat a Barcelona. Diverses esglésies li són dedicades sigui a Espanya que a França (St-Cucufà); els diversos Martirologi comprès aquell Romà ho celebren el 25 de juliol, a Barcelona data la coincidència amb la celebració de s. Giacomo apòstol en el mateix dia, era traslladada al 27 de juliol. En el Museu de l'Art Catalana de Barcelona és conservat un quadre del pintor Ajna Brù que representa la dramàtica i violenta escena de la decapitació de s. Cucufate, mitjançant un coltellaccio, donant un particular risalto a l'expressió perfida i malvada del botxí. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-05-13
Font: santiebeati.it