Qui va ser
Fill de Sigeberto III, rei de Austrasia (634-56), a la mort del pare era encara nen, així que al mestre de palau, Grimoaldo, va ser fàcil substituir-ho, al voltant del 659, amb el propi fill, Childeberto. Encara que confinat en un monestir irlandès, Dagoberto, en pàtria, no havia estat oblidat i el 676 hi va ser tornat a trucar per impedir que el Austrasia esdevingués vassall de la Neustria. Ho va acompanyar sant Vilfrido, metropolita de York. El 679, quan aquest darrer, expulsat per la seva seu, li va fer visita durant el viatge emprès a Roma en defensa del seu dret, Dagoberto va oferir a l'amic, que va rebutjar, la seu d'Estrasburg. Reduce de Roma, Vilfrido no va trobar més el sobirà, que havia estat assassinat el 23 de desembre de 679, durant una caça en el bosc de Woevre, prop de Stenay, del fillol Giovanni, al soldo dels ducs partidaris de Ebroino, majordom de Neustria, i de Pipí, majordom de Austrasia. Sepolto a Stenay, Dagoberto va ser venerat com a màrtir del poble per la seva misera fina i el priorato de Stenay, agafat el nom del sant, va esdevenir la llar del seu culte, que en canvi va restar limitat a aquelles regions. (Passar)
Emblema: Palma
La seva figura històrica ha estat recentment distingida per la de Dagoberto III, amb què havia estat confós per la llegenda. Fill de Sigeberto III, rei de Austrasia (634-56), i de Immechilde, a la mort del pare era encara nen, per tant al mestre de palau, Grimoaldo, va ser fàcil substituir-ho, ca. el 659, amb el propi fill, Childeberto ITI. Encara que confinat en un monestir irlandès, Dagoberto, en pàtria, no havia estat oblidat i el 676 hi va ser tornat a trucar per impedir que el Austrasia esdevingués vassall de la Neustria i ho va acompanyar s. Vilfrido, metropolita de York. El 679, quan aquest darrer, expulsat per la seva seu, li va fer visita durant el viatge emprès a Roma en defensa del seu dret, Dagoberto va oferir a l'amic, que va rebutjar, la seu d'Estrasburg. Reduce de Roma, Vilfrido no va trobar més el sobirà, que havia estat assassinat a traïció el 23 de desembre de 679, durant una caça en el bosc de Woevre, prop de Stenay, del fillol Giovanni, al soldo dels ducs partidaris de Ebroino, majordom de Neustria, i de Pipí, majordom de Austrasia. Sepolto a Stenay, Dagoberto va ser venerat com a màrtir del poble per la seva misera fina i el priorato de Stenay, agafat el nom del sant, va esdevenir la llar del seu culte, que en canvi va restar limitat a aquelles regions. Encara avui és celebrat el 23 de desembre en els Propis de les diòcesis de Verdun, Metz, Nancy i Estrasburg.
Autor: Ireneo Daniele
Font:
Font: santiebeati.it