Qui va ser
m. Gortina (Creta), 250 Deu sants màrtirs (Teodulo, Saturnino, Euporo, Gelasio, Euniciano, Zotico, Ponzio, Agatopo, Basilide i Evaristo) durant la persecució de l'emperador Decio van rebutjar públicament el comandament de sacrificar en el temple dedicat a la deessa Fortuna i per consegüent van ser torturats i decapitats prop de Gortina sobre l'illa de Creta. Martirologio Romano: A Górtina a l'illa de Creta, sants deu màrtirs, Teodúlo, Saturnino, Eupóro, Gelasio, Euniciano, Zótico, Ponzio, Agatópo, Basílide i Evaristo, que, durant la persecució de l'emperador Decio, per ser-se rebutjats públicament d'obeir a l'orde d'oferir sacrificis en el dia de la dedicazione del Temple de la Fortuna van patir els suplicis i van morir, per fi, decapitats.
Teodulo, Saturnino, Euporo, Gelasio, Euniciano, Zotico, Ponzio, Agatopo, Basilide i Evaristo: aquests són els noms dels deu màrtirs commemorats en data actual del Martyrologium Romanum, que sobre l'illa de Creta prop de Gortina van patir la persecució seguida a la promulgació d'un edicte anticristiano per part de l'emperador Decio. Dues fonts poden constituir de les proves històriques sobre l'existència d'aquests sants: abans de res una “passio” grega molt antiga i a més una tradició local tramandata a la regió de Gortina. El llogaret si van morir es diu encara avui Hagioi Deka, és a dir “Deu Santi”, i hi és conservat un fragment de làpida recante deu petits avvallamenti, que signen els punts en què van rebre els cops mortals. Tal lloc podria no ser altre que un atractiu per pelegrins i turistes, però l'antiguitat del nom del país constitueix una prova tangible de la veridicità de la tradició. Aquesta vol que deu homes, units per la comuna fe en Crist, van ser aturats i conduïts en presó. Aquí van ser pegats i lapidats i per fi conduïts al cospetto del governador local, que els va ordenar de complir un sacrifici en el temple dedicat a la deessa Fortuna, de la qual se celebrava en aquell dia la festa. Rebutjats, van ser torturats encara i la multitud els va convidar a salvar-se la vida obeint al comandament rebut, però aquests van respondre amb fermezza: “Som cristians i bastant moriríem mil vegades”. Al governador no va restar aleshores que condemnar-los a la decapitació i els màrtirs es van iniciar per tant al lloc de l'execució pregant Déu amb algunes puntuals intencions: tenir pietats en particular mode d'ells, a més de tot el gènere humà, i d'alliberar els seus conciutadans de la ceguesa de la idolatria. Les insignes relíquies dels deu sants màrtirs van ser inseguito traslate a Roma, capital de l'imperi. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2005-12-16
Font: santiebeati.it