Qui va ser
Fljotshlio, Islàndia, 1133 - Skalholt, Islàndia, 23 de desembre de 1193 Va néixer a Fljotshlio, a Islàndia, el 1133 i a només 19 va rebre el ordinazione presbiterale. Desitjós de dedicar-se als estudis teològics, es va traslladar a París. Va prosseguir després els estudis a Lincoln, a Anglaterra. Tornat en pàtria va esdevenir rector de l'església de Kirkjubaer, on de seguida va fundar un monestir de canonichesse. Va entrar entre els canonges regulars de Sant Agustí, gràcies als quals va esdevenir primer prior del monestir de Thykkvabae, fundat el 1168 per Thorkill. Dos anys després de Kloengur, bisbe de Skalholt, va confirmar Torlaco en l'encàrrec, donant-li a més la benedicció abacial. El 1178 Torlaco va ser nomenat successor de Kloengur i va rebre el ordinazione episcopal a Nidaros de l'arquebisbe Eystein, que havia introduït la reforma gregoriana també a Islàndia. Torlaco va intentar millorar la formació del clergat islandès i va ser també gran promotor del celibat sacerdotal. En el segle XII les famílies islandeses que s'havien fet promotores de l'edificació de noves esglésies, retenien tots drets a sobre d'aquestes. Torlaco es va oposar a aquests privilegis. Va morir el 23 de desembre de 1193 a Skalholt. (Passar) Patronato: Islàndia Emblema: Mitra, Pastoral Martirologio Romano: A Islàndia, sant Torlaco, bisbe de Skálholt, que es va emprar per la renovació moral del clergat i del poble.
San Thorlàks va néixer a Fljotshlio, a Islàndia, el 1133 i a només 19 va rebre ja el ordinazione presbiterale. Desitjós de dedicar-se als estudis teològics, es va traslladar a París, on va venir a contacte amb els canonges de l'abadia de San Vittore, fundada el 1108. Va prosseguir després els estudis a Lincoln, a Anglaterra. Tornat en pàtria va esdevenir rector de l'església de Kirkjubaer, on de seguida va fundar un monestir de canonichesse. Sent desconeguda encara a Islàndia la reforma gregoriana, la família de Torlaco pensava que ell fos propens per un eventual matrimoni, però ell va preferir en canvi entrar entre els canonges regulars de Sant Agustí, gràcies als quals va esdevenir primer prior del monestir de Thykkvabae, fundat el 1168 per Thorkill. Dos anys després de Kloengur, bisbe de Skalholt, va confirmar Torlaco en l'encàrrec, donant-li a més la benedicció abacial. La “Thorlàks saga”, vida del sant inscripció poc després de la seva mort, explica l'entrada en el monestir de Thykkvabae sigui de molts islandesos que d'estrangers, atrets per la fama de santedat que ja envoltava l'abat. El 1178 Torlaco va ser nomenat successor de Kloengur i va rebre el ordinazione episcopal a Nidaros de l'arquebisbe Eystein. Aquest darrer va aconseguir introduir la reforma gregoriana també a Islàndia guanyant al seu partit el novell bisbe. Home de gran espiritualitat i veritat, Torlaco va buscar incrementar la formació del clergat islandès i va ser també gran promotor del celibat sacerdotal. La seva obra mestra va ser la “Poenitentiale”, caracteritzat per una gran severitat que va fer de controaltare a la confusió d'aquell període: el 1180 l'arquebisbe Eystein serà desterrat pel rei i el mateix Torlaco va haver de patir diversos patiments.En el segle XII les famílies islandeses que s'havien fet promotores de l'edificació de noves esglésies, retenien tots drets a sobre d'aquestes. Els sacerdots, d'ells nomenats a aquestes esglésies privades, naturalment tenien poques possibilitats de renyar els seus senyors, en cas que haguessin obrat contra la moral cristiana. En certs casos Torlaco va arribar al punt d'haver-se de rebutjar de consagrar una església, si tots els drets a sobre d'aquesta no haguessin estat transferits a ell, en qualitat de bisbe.Això va causar una disputa amb el diaca Jon Loptsson, restaurador de l'església de Hofdabraeck. La situació va empitjorar quan Jon, casat, va decidir cohabitar amb Ragneid, germana de Torlaco, i per ben tres vegades va tractar de matar el vescovo.la disputa hauria acabat només que la mort de Torlaco, passada el 23 de desembre de 1193 a Skalholt. El seu successor Paolo, fill de Jon i Ragneid, va reconciliar el pare amb l'Església.La mort de Torlaco semblava signar la fallida definitiva dels dibuixos i de les esperances que havia conreat i nodrit aproximadament una fructuosa reforma de l'església islandesa. Però com l'aparent fallida del nostre Senyor sobre la Creu es va revelar la derrota final del pecat i de la mort, així amb la prematura desaparició del bisbe Torlaco es va obrir la carretera cap a una reforma duratura, i ell va obtenir un lloc en l'alinea dels sants en l'a qui vida i mort es va manifestar el misteri de la creu: “Qui perd la pròpia vida la conservarà”. Aquesta és la llei del chicco de blat que brilla en els màrtirs com Olav II de Noruega, Enrico de Upsala i Erik IX de Suècia, per citar aquells geogràficament propers a Torlaco que, tanmateix no havent estat anomenat a testificar amb la sang la pròpia fe, va realitzar en el compliment fidel del seu ministeri episcopal la mateixa seqüela practicada pels màrtirs amb la seva mort.Encara quan ell era encara en vida destavano força l'atenció popular els nombrosos miracles d'ell operats i cinc anys després de la seva mort el parlament islandès va decidir la solemne traslazione del seu cos, que a què temps corresponia a una canonització. La seva festa era celebrada el 23 de desembre i encara avui aquest dia és anomenat en islandès “Thorlaksmessa”, és a dir “Messa de Torlaco”.En l'Edat mitjana a Islàndia almenys 56 esglésies eren a ell dediqueu i fins i tot a Constantinoble li n'es va titular una. Molt venerat també a Anglaterra i Escandinàvia, el 1237 va ser afegida una segona festa en record de la seva “translatio” al 20 de juliol, única la seva memòria litúrgica encara avui celebrada atès que les normes del Concili Vaticà II prohibeixen la celebració solemne dels sants durant la novena de Natale. El 1982 va ser fixat el dia per la seva memòria en el Propi de l'Església Catòlica de Noruega. Després, en ocasió de l'any de l'aniversari, el 1983, la Santa Seu va confirmar la celebració de la seva memòria també per l'orde dels Canonges Regulars de Sant
Font: santiebeati.it