Qui va ser
Ripacandida, Potenza, 1179 - S.Onofrio, Salern, 17 d'agost de 1198 OTAN a Ripacandida (Pz) el 1179, admès al noviziato a Montevergine el 1194. Mor en el monestir Benedictí de S.Onofrio (SAP) el 17 d'agost de 1198.Ripacandida ho recorda el 17 d'agost amb el nom de S. Donatello per distingir-ho de S. Donat Bisbe i Màrtir de Arezzo.
Neix de gent humil i de senzills i puríssims costums, ferma i profunda la fe. A l'edat de 14 anys va deixar Ripacandida per retirar-se en el claustre Verginià (Montevergine). Però la seva admissió va ser rimandata al compliment del quinzè any d'edat. El giovinetto va retornar en el temps establert i va ser destinat a treballs materials com la custòdia dels animals i a la guàrdia de les vinyes i dels camps. Ben aviat rifulse per les virtuts i, les gents que tenien la fortuna de trobar-se en les rodalies, sentien i percebien que una ànima molt electa s'envoltava sobre la terra. En la flor de la joventut, a 19 anys, S. Donatello va morir. Era el 1198. Els conciutadans, desitjosos de recuperar les despullades, van partir de Ripacandida i van obtenir quant desitjaven el 1202. El corteo va partir del monestir de Massadiruta, però creuant Auletta (Sap), es va haver de detenir a les súpliques de la població devota i va haver de deixar, uns van ser els signes manifestos del Sant, el seu braç dret. Tal relíquia és conservada encara en l'Església parroquial de Auletta. En data 25 de febrer de 1758 el S. Congregació dels Ritus en confirmava el culte prestat ab immemorials, amb Oficina pròpia, pel que es referia a l'oració i a les lliçons de l'II Nocturn, per Auletta estès després a Ripacandida, Melfi i Rapolla. És celebrat en dites localitats i a Montevergine el 17 d'agost. La més antiga representació iconogràfica el tenim en una campanella del 1501, que es conservava en el monestir de S. Onofrio. En aquesta el sant és representat que hagi en l'esquerra un giglio, en la dreta el breviari, als peus una guineu. La representació més bonica del sant és donada per una petita oleografia sobre coure del segle XVIII, que es conserva en l'abadia de Montevergine.
Font: santiebeati.it