Qui va ser
Sant Elia de Enna Monaco
Festa:
17 d'agost
Enna, 823/829 ca. – Tessalònica (Grècia), 17 d'agost de 903/4
Etimologia: Elia = el meu Senyor és Jahvè, de l'hebraic
Martirologio Romano: A Tessalònica a Macedònia, en l'actual Grècia, trànsit de sant Elia el Jove, monjo segons l'ensenyament dels Pares orientals, que, després d'haver patit molt per la fe per part dels Sarraïns, va conduir amb gran força d'ànim a Calàbria i a Sicília una severa vida d'austeritat i de pregària.
La seva ‘Vita’ va ser escrita de seguida després de la seva mort, d'un anònim monjo grec i així doncs suficientment attendibile. Elia va néixer a Enna cap al 823 (o 829) amb el nom de Giovanni, que va canviar quan va esdevenir monjo; va ser un asceta siculo-grec de la cintura avventurosa, improntata de les rigideses pròpies del monachesimo italo-grec de l'Edat mitjana bizantina.
La seva va ser una vida itinerant, intessuta d'aventures, viatges a peu, fundacions de monestirs, miracles operats; va ser obligat a abandonar la seva ciutat Enna (l'antiga Henna), assetjada pels Sarraïns i d'ells conquerida en el 859; va caure tanmateix en les seves mans i va ser venut esclau a Àfrica.
Alliberat de seguida, es va posar a predicar l'Evangeli a risc de la pròpia vida; obligat a fugir, es va refugiar a Palestina, on va rebre el vestit monàstic del patriarca de Jerusalem.
Va transcórrer tres anys en un monestir del Sinaí d'on va passar a Alexandria, després a Pèrsia, a Antioquia i per fi a Àfrica. Després de la caiguda en mà dels àrabs de Siracusa (878), Elia que havia retornat a Sicília, es va portar a Palerm per reveure la vella mare; des d'allà va passar a Taormina on es va associar el monjo Daniele, el qual va esdevenir company de les seves peregrinacions, emulant-ho en les seves virtuts.
Creuat l'Estret es va portar a Calàbria on vesso el 880 va fundar el monestir de Salines prop Reggio de Calàbria, que després va agafar el seu nom. Amenaçat per les incursions sarraïnes va ser obligat a allunyar-se'n abans a Patrasso a Grècia i després a S. Cristina en el Aspromonte.
L'infatigable monjo va anar també pelegrí a Roma i a la seva tornada, va fundar el monestir de Aulinas (900-901) sobre el mont que va agafar el seu nom prop de Pams; la fama de la seva meravellosa activitat, predicació i dels nombrosos miracles, va arribar també a Orient, per què l'emperador Lleó HI el Filosofo (866-911) ho va convidar a Constantinoble.
Encara una vegada, la ja ancià Elia es va posar en viatge, però no va aconseguir arribar a destinació; arribat a Tessalònica, l'antiga Tessalònica, a Macedònia, es va posar malalt i aquí va morir el 17 d'agost del 903, o potser del 904.
El seu cos va ser transportat pel fidel monjo Daniele a Aulinas prop de Pams i segons el seu desig, tumulato en l'església del monestir, que com ja dit va agafar el seu nom, al qual dos segles després des va afegir el de s. Filareu, altre monjo siculo-grec.
Va tenir culte públic, fins a la fi del segle XVIII, és a dir fins que va restar l'edifici del monestir, després abatut. Les seves relíquies es veneren a Galatro (Reggio de Calàbria) on tanmateix existia un monestir grec a ell titulat, i a Seminara.
El seu nom resta legat al Mont S. Elia, avui meta turística molt freqüentada i sobre el qual sorgeix un oratori en el seu honor.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it