Qui va ser
Filla de Clotari II, va renunciar a la vida fàcil que era la seva a la cort per viure en el monestir que el seu germà, el rei Dagobert, va fer construir, a la seva demanda i per a ella, en el Gévaudan, a la diòcesi de Mende. "És l'objecte d'un culte immemorial en la diòcesi. La tradició parla de santa 'Eremio' (la santa ermitana). Les seves relíquies van atreure els pelegrins en el Congost del Tarn on el bisbe Hilaire havia establert un monestir cap a 530. L'any 951, aquest monestir és atès per l'abadia de Sant Chaffre a prop el Puig. ...Quan els monjos de St Chaffre van aixecar el monestir al segle X, van heretar del culte de la santa. Han imaginat una ben bella història: una princesa reial, Ste Enimie... promesa a les glòries de la terra i que renuncia a tot per casar-se amb el Crist... En la diòcesi, les parròquies de Bagnols-els-Banys, Champerboux, Santa Enimie el tenen per patrona. Aquesta última localitat ha canviat el seu nom de Burle per al de Santa Enimie. El culte s'hi manté; tots els anys té lloc un pelegrinatge regional. La gruta-capella de l'ermita és sempre freqüentada pels fidels que atribueixen una virtut a l'aigua que hi és recollida. La tradició segons la qual Enimie la leprosa, hauria estat curada per les aigües de la Burle, sobreviu sempre." (els sants de la diòcesi de Mende, document pdf)
Font: nominis.cef.fr