Qui va ser
† 3 de novembre de 1035 Patronato: Constructors de ponts Martirologio Romano: A Urgell a Catalunya a Espanya, santa Ermengaudio, bisbe, que va ser un dels il·lustres presuli que es van emprar per restablir l'Església en les terres alliberades pel jou dels Mori i, precipitat a terra mentre treballava amb les seves pròpies mans a la construcció d'un pont, va morir fracturant-se el cap sobre les pedres.
Net del bisbe de Urgel, Salla, va ajudar l'oncle en el govern de la diòcesi com a ardiaca i, a quant sembla, com a bisbe auxiliar, rebent la consagració probablement cap al 1006. Nomenat successor d'aquests el 1010, va portar la diòcesi a una gran esplendor; va començar la fàbrica de la catedral i hi va introduir la vida regular dels canonges, sobre el motlle aquisgranense. Alguns seus alts demostren una certa supremacia de la seu de Urgel sobre les Esglésies del contado de Ribagorza, com la confirmació i la consagració del bisbe de Roda, Borrell, en l'any 1017. Va emprendre també obres socials, com la construcció d'un pont sobre el riu Segre. Va morir el 3 de novembre de 1035 per una caiguda, realment durant la construcció de dit pont, a qui agafava personalment part. La seva gran fama de santedat entre el clergat i els fidels de la diòcesi va fer sí que tan sols ets anys després de la mort li fos tributat culte litúrgic; a partir del 1042 va ser sempre nomenat com sanctus Ermengaudus, mentre s'estaven multiplicant les donacions piadoses per part dels fidels a la canònica d'ell fundada, fetes sempre en ocasió de la seva festa (3 de novembre). El seu culte es va estendre ràpidament a tot el principat de Catalunya, en què, des del 1070, van ser edificades moltes esglésies sota el seu patrocini. És commemorat en el Martirologio Romano el 3 de novembre i, fins a la reforma del Breviari feta per sant Pius V, tenia Oficina pròpia, amb text redactat en el segle XV; després de la susdita reforma, es recita l'Oficina comuna. És invocat contra la sequera, per què en el Ritual publicat l'any 1536 es trobaven pregàries i litanie pròpies.
Font: santiebeati.it