Qui va ser
Litúrgia, arqueologia, història testimonien que Felice va ser el primer bisbe de Como. La notícia és confirmada també pels darrers versos de l'antiga inscripció incidida sobre l'urna de les relíquies dels protomartiri comensi (Carpoforo, Essanto, Cassio, Licinio, Segons i Severo), ja transcrita pel bisbe F. Niguarda al final del segle XVI, en la seva Visita Pastoral, en la descripció de la basílica de sant Carpoforo: EXTAT ET HIC FELIX, DIVINUS DUCTUS HABENIS VERBUM DIVINUM STUDUIT AQUÍ DICERE PRIMUS COMI; NAMQUE BONUS PRIMUS FUIT ILLE PATRONUS EN COELIS FELIX; MÈRIT FUIT NOMENAMENTS FELIX. El primer document que presenti Felice és una lletra de santa Ambrogio de Milà, de la qual es relleva que l'opera recentment evangelització del protovescovo, per bé que hagués determinat la conversió de moltes persones, requeria indispensable i constant col·laboració d'alguns cooperadors: «Sé bé que no et falta el treball en la vinya del Senyor, especialment perquè són amb tu pocs obrers, dels que hi poden ajudar; però això és lament vell i massa conegut a nosaltres: la mà de Déu tanmateix no s'és raccorciata; aquesta t'ajudarà en la necessitat i t'enviarà nous obrers per la recollida del seu gra. Jo agraeixo molt el Senyor i em felicito cordialment amb tu, sentint com molts d'aquests ciutadans de Como hagin acceptat ja la fe catòlica. Aquell que t'ha afavorit en la conversió d'aquestes ànimes, t'afavorirà també de ministres necessaris a la teva necessitat». Del text integral de la lletra, que és sense data, resulta que Felice gaudia de la familiarità i de la predilecció paternal de santa Ambrogio, el qual li havia conferit la consagració episcopal el diumenge 1° de novembre, gairebé precisament del 386, i ho havia enviat a Lodi per la consagració de la basílica de les SS. Apòstols, edificada per sant Bassiano, bisbe d'aquella ciutat, el qual bramava la presència del protovescovo comense. L'origen de Felice queda desconeguda i les opinions en propòsit són divergides. Més versemblant és la que veu en el protovescovo un «senyor comasco» (dominus Vallis Cumanae), al qual Ambrogio va cometre l'evangelització de la ciutat i del municipi. En una altra lletra, de squisito sabor familiar, comunament atribuïda a l'any 387, Ambrogio agraeix Felice del do d'un cistell de tòfones, però també es lamenta per què massa rarament li torna visita. Segons una antiga tradició, referida pels Tactes, Felice hauria erigit sobre el aprica falda del turó Baradello la primera església cristiana de Como (derivant-la de la transformació d'un temple dedicat a Mercuri), en honor dels sants Carpoforo i companys màrtirs, i en aquesta va enterrar els seus cossos. Més tard, a obra del rei Liutprando, sobre aquella àrea va sorgir l'actual basílica carpoforiana. La tradició ha tramandato com el seu dies natalis el 8 d'octubre, també actualment el seu dia litúrgic. Va ser sepolto en la primitiva església de sant Carpoforo i successivament en l'ampliada basílica homònima, fins que, el 1932, el seu cos, ricomposto en artística urna, va ser transferit en la nova església parroquial de santa Brigida, on el seu culte és sempre viu, i col·locat sota la mensa de l'altar principal.
Font: santiebeati.it