Qui va ser
PALAZIA i LAURENZIA, santes, màrtirs d'Ancona Els Actes d'aquestes dues màrtirs, transmesos per un antic manuscrit anconitano, ara perdut, i d'un altre de la Biblioteca Vallicelliana de Roma, contenen sens dubte molts elements llegendaris, extrapolats per les passiones de s. Cristina, s. Bàrbara i s. Victòria, epertanto no són estimats attendibili de la moderna crítica hagiogràfica. Tanmateix és possible considerar probable, en conformitat de tradicions i antics monuments litúrgics i iconogràfics, que, nativedi Ancona, Palazia i Laurenzia hagin estat relegades a Fermo,allà hagin patit el martiri, potser a l'època de Dioclecià, i que de seguida les seves despullades sianostate traslate a Ancona, la seva ciutat d'origen. El seu culte és difós encara en diverses localitats de l'antic Piceno (Fermo, Osimo, Camerino, etc.). A Ancona el nom de Palazia és invocat en antics libriliturgici i la seva figura apareix en làmines graditedel segle XI. Més tard van sorgir en el seu honor unachiesa i un monestir; la iconografia la rappresentòspesso juntament amb els altres sants locals, i potser conla la seva nutrice Laurenzia. La representació més coneguda èquella del Guercino, que s'inspira a alguns episodidella passio. Les restes d'aquestes màrtirs, a quant sembla.van conservar llargament en una arca marmòria pressola catedral i així doncs en l'església dedicada a s. Palazia;després del reconeixement del 1775, van ser recollits inuna petita urna de bronze, treball de imitazioneberniniana, donada a la catedral del papa Benet XIV, ja bisbe d'Ancona. La seva festa se celebra el 8 d'octubre. Autor: Mario Natalucci Fonte:
Font: santiebeati.it