Qui va ser
Ermità viscut en el segle XIII a Úmbria; notícies breus sobre la seva vida hi venen tramandate d'alguns escriptors gairebé contemporanis del beat, com el minorita Odorico de Forlì, que ho cita en la seva “Història” dels orígens del món a l'any 1330. Marzio va néixer el 1210, a Parròquia de Compresseto, fracció de Gualdo Tadino, diòcesi de Nocera Umbra d'una família senzilla del poble; va fer per un cert temps el paleta i en el temps lliure es dedicava a l'assistència dels malalts i socorrent els freturosos. Tenia tres germans Silvestro (Salvetto), Leonardo i Filippo que va esdevenir sacerdot; arribat als 31 anys, va abandonar el món imitat pels germans i d'altres; devotíssim de s. Francesco de Assisi, que havia mort una quindicina d'anys enrere i que havia revolucionat amb la seva reforma de pobresa evangèlica, tota la Regió Umbra, Marzio es va retirar en un romitorio prop de Gualdo Tadino, abandonat pels franciscans. Va portar el vestit dels Terciaris Franciscans i per 60 anys, es va dedicar a una vida d'intensa unió amb Déu, en una condició d'austeritat i pobresa ermitana. Va edificar amb la paraula i amb l'exemple la població dels voltants, obtenint pures conversions estrepitoses; en els seus darrers anys va esdevenir cec, malaltia que va suportar amb ammirabile paciència; va morir en extrema pobresa, veritable ‘ pobre evangèlic’, el 8 d'octubre de 1301 a 91 anys. A la notícia de la seva mort va acudir una multitud de fidels que va ser testimoni de nombrosos prodigis, augmentant així la seva fama de santedat; els habitants de Gualdo, van erigir a poca distància de la ciutat, una església dita després de S. Marzio, on el beat va venir sepolto sota l'altar. L'església es va deteriorar amb el temps i el bisbe de Nocera Umbra el 1607, va fer transportar el cos del beat Marzio, en el temple de S. Rocco fora de Gualdo. El culte que li ha estat per sempre tributat no resulta tanmateix confirmat oficialment. El Martirologio Franciscà ho celebra el 8 d'octubre, juntament amb els altres tres germans, de què tanmateix no existeix culte. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-10-14
Font: santiebeati.it